Innovamat innovació o calamitat?

Innovamat va irrompre el 2017 com una aplicació digital per millorar l'aprenentatge de les matemàtiques entre els alumnes de primària amb una proposta curricular basada en l'aprenentatge per competències. Així m'ho va explicar el passat 1 de març del 2024, després d'una entrevista personal, el seu cofundador Andreu Dotti.

Amb només vint-i-nou anys, aquest enginyer de camins em va parlar amb sinceritat fresca, to conciliador i una atrevida aposta per millorar l'ensenyament de les matemàtiques. Em va detallar que els eixos d'Innovamat es fonamenten en tres grans objectius: fer entendre al nen el perquè del que aprèn, com saber fer servir les matemàtiques en diferents contextos i aportar recursos a l'escola.

Va comptar amb els professors de l'escola Sadako i amb altres experts en matemàtiques. Avui dia, Innovamat està present en més de 2100 centres entre Mèxic, Itàlia, EUA, Espanya i altres països.

Inicialment, es va aplicar a centres de primària, entre centres concertats i privats, però avui dia ja ha fet el salt a l'educació pública. En aquesta tasca ingent es creen molts materials digitals per tal d'ensenyar matemàtiques a l'aula com a editorial digital privada que és Innovamat.

Per això compta amb bones relacions amb la Fundació Bofill, amb els coordinadors de les proves PISA i amb bones línies de crèdit des del Banc de Santander. Ana Patricia Botín, amb qui mantenen bons ponts de confiança, va visitar la seu d'Innovamat fa poc temps. Innovamat també compta amb la simpatia del Departament d'Educació del Govern de Catalunya i està en plena expansió pel territori espanyol.

Però com en tot projecte a gran escala, també sorgeixen els seus defensors i detractors. Entre els primers hi ha molts pedagogs, bancs i polítics, però entre els detractors han sorgit molts usuaris d'Innovamat com docents, pares i mares. Escoltar ambdues parts significa enfrontar-se a un vesper de picades, però escoltades ambdues parts podem resumir els punts següents.

Una primera crítica sorgeix de l'aplicació del mètode a l'aula. Els mètodes de sumar, restar, multiplicar i dividir d'Innovamat són diametralment oposats als que coneixen els progenitors, als que consten als llibres o als que ensenyen els docents. Per això és complicat flexibilitzar i casar les dues estratègies.

Per exemple, els pares intenten ajudar els seus fills a resoldre els problemes plantejats per les aplicacions d'Innovamat, però es troben impotents davant l'abstracte dels mètodes tan allunyats dels càlculs precedents. És a dir, Innovamat sembla no sumar eficàcia, sinó que restar-la. Seria com si per ser molt innovador es decidís calcular amb números romans oblidant l'eficàcia dels àrabs vigents.

En altres paraules, els mètodes proposats per Innovamat disten tant del que és precedent, que tot s'allarga i complica entre alumnes, docents i pares. I encara que han sorgit moltes propostes sobre això, i així ho vaig comentar al seu fundador, si no es fa com Innovamat proposa, resulta complicat canviar-ho. En tot això hi ha nombroses reunions bimensuals entre Innovamat i els docents, però sense deixar-se doblegar davant dels fets exposats pels mestres.

Una segona crítica és que Innovamat sembla més un joc que una didàctica, és a dir, diverteix més que ensenya. Molts mestres afirmen que no funciona i que és una gamificació pura sense sentit pedagògic clar. Insisteixen que és un sistema de recompensa immediata a contrarellotge i sense valorar els processos d'aprenentatge.

A més, argumenten que no hi ha prou exercicis que consolidin els coneixements matemàtics duradors. En fi, es passa de pantalla sense saber-ne, però havent-se divertit molt. Una mare em va explicar un dia que les seves filles jugaven molt amb Innovamat, que s'ho passaven molt bé, però quan li vaig preguntar "I aprenen de manera duradora?", va sorgir un silenci que em va donar la negativa, afegint que Innovamat implicava jugar molt per aprendre poc.

En això, la psicologia cognitiva sap científicament que si un aprenentatge fos fàcil i durador es confondria la diversió amb la qualitat educativa. En aquest cas, cal suposar que Innovamat és molt lúdic i agradable, però sense aprenentatges duradors. Un mètode lúdic no sol implicar durabilitat en els aprenentatges.

Una tercera crítica respecte a Innovamat prové dels que veuen aquesta entitat com una empresa allunyada de tota metodologia pedagògica, és a dir, que Innovamat sembla tenir més interessos econòmics que no pas educatius. Aquests detractors argumenten que Innovamat repeteix el mantra que hem de desenvolupar en els alumnes el pensament crític i les habilitats davant d'un món en canvi constant, idees neoliberals que s'han demostrat falses en l'aprenentatge basat en projectes i en competències d'Innovamat.

Per tant, podria ser que Innovamat no sigui cap metodologia en ella mateixa, sinó més aviat una empresa, fins i tot alguns comenten que només és un negoci sense connexió amb l'objectiu de l'ensenyament. En són exemples molts tuits on s'afirma que Innovamat ha instaurat un producte amb visió d'empresa privada, sense intenció que els nens aprenguin matemàtiques, sinó lucrar-se a costa de l'educació dels fills.

Una quarta crítica a Innovamat procedeix dels centres on s'han aplicat aquestes aplicacions digitals. Algunes escoles han decidit abandonar Innovamat després d'anys impartint matemàtiques amb aquest producte. En canvi, han resolt tornar als llibres i als exercicis sobre paper.

Per a aquests centres d'ensenyament la pantalla diverteix molt, però no produeix coneixements duradors entre els infants; en tot cas, és una pedagogia molt lenta i complicada d'assimilació. Argüeixen aquests centres que, acabat el sisè de primària, els nens no consoliden els coneixements mínims a la pantalla per accedir a primer d'ESO.

Cal assenyalar l'informe de la UNESCO sobre tecnologia i educació del 2023, on s'indica que no hi ha gaires proves a favor de la utilització de les eines digitals en la millora de l'ensenyament, i quan hi ha informes a favor, solen ser d'empreses informàtiques com Innovamat. Com diu Catherine L'Ecuyer, la millor preparació per ser una persona creativa, innovadora i emprenedora tecnològicament no consisteix a passar-se hores davant d'una pantalla, sinó reflexionant-hi darrere.

Però potser la crítica més persistent sigui la que atribueix a Innovamat la defensa d'un aprenentatge descartat fa temps per la ciència. De fet, Innovamat es fonamenta en l'aprenentatge per descobriment, és a dir, que el nen, pel seu propi compte, pot aprendre per ell mateix les tècniques de càlcul sense la intervenció extrema d'un docent coneixedor de les matemàtiques.

Això assumeix que els alumnes es motiven per ells mateixos i que faran posteriorment tots els deures pendents per consolidar els coneixements previstos i deduir teories com la Relativitat. És clar que els humans, en les nostres obligacions, no ostenten una bondat infinita com la defensada per Rousseau, sinó que tendim al tedi i al descans, és a dir, que els alumnes no acaben els deures d'Innovamat a casa com s'esperava. A més, Innovamat diu que dissenya pràctiques per a la diversitat dels alumnes, però costa de trobar on és aquesta llista d'exercicis.

Pel que fa a l'aprenentatge per descobriment, sabem que qui cregui que les matemàtiques, com la lectura, es fonamenten en aquest aprenentatge que defensa Innovamat, confon les capacitats d'aprendre amb les transmissions culturals. La transmissió cultural va començar fa pocs milers d'anys sense donar temps per generar estructures cerebrals programades com la parla o el caminar.

Les matemàtiques requereixen el seu temps, però amb els exercicis i les extensions d'Innovamat, aprendre les seves tècniques de càlcul implica més cursos escolars dels disponibles. Podríem dir que Innovamat ha creat unes aplicacions digitals molt teòriques, però no aplicables al temps escolar disponible. Un ensenyament de coneixements fàcils a complexos afavoreix les connexions i els aprenentatges duradors, en canvi, un aprenentatge per descobriment amb Innovamat diverteix molt i fa creure als pares que els seus fills aprenen molt, però les connexions neuronals no en són tantes.

En resum, al final de la conversa amb el cofundador d'Innovamat, Andreu Dotti, i comentades totes les pegues anteriors, va plantejar certes propostes una mica peculiars. En primer lloc, l'Andreu em va suggerir que les crítiques exposades anteriorment no fossin difoses per les xarxes.

En segon lloc, que si es feia, li fossin enviades abans perquè pogués respondre amb antelació. I finalment va sol·licitar contactar amb els que critiquen Innovamat. La meva resposta educada i cordial van ser tres: no és adequat que les xarxes serveixin per respondre a les crítiques, sempre que siguin constructives, i que els contactes dels seus detractors s'han de regir per criteris d'intimitat.

Sincerament, desitjo que els consells que se li van oferir per guanyar-se la confiança dels detractors i per a la millora d'Innovamat no caiguessin en sac foradat. Innovamat potser mereix un altre exemple del mantra on es diu que tots els docents necessiten més formació pedagògica i més competències digitals a l'aula, cosa que es repeteix cada vegada que una innovació educativa fracassa sense que s'intervingui cap auto culpa per part dels seus propulsors.

El temps ens dirà, encara que ja portem més de trenta anys amb propostes que haurien d'haver resolt el fracàs escolar vigent i no ho han aconseguit.