Les xarxes esclaten davant l'últim exemple d'hipocresia 'woke' de Joel Díaz

Joel Díaz és una figura molt mediàtica a Catalunya. Humorista i comunicador, Díaz és conegut per presentar el podcast de La Sotana, però també per les seves polèmiques. Proper a la CUP, Díaz ha protagonitzat polèmiques força agredolces, com la de fa unes setmanes, quan va fer una broma sobre un dels fills de Sílvia Orriols.

Ara, l'humorista s'ha tornat a fer viral per les seves paraules al programa El Llindar, de Catalunya Ràdio. Preguntat pels seus orígens, Díaz explica que ell i el seu germà van anar a una escola concertada de Barcelona perquè aquesta era “l'aposta” que havien decidit els seus pares. Tot seguit, el periodista li pregunta si ell faria el mateix si tingués fills, “no ho sé”, respon.

A partir d'aquí, Díaz explica allò que viu qualsevol ciutadà corrent de Catalunya: que alguns centres educatius són molt complicats. I el motiu és tan simple i ben conegut com que molts centres tenen problemes per absorbir la varietat d'ètnies i cultures. "Hi ha un ritme educatiu lent", diu Díaz sobre aquesta classe d'escoles i instituts, "i els professors no donen abast".

I Díaz també remarca l'evidència que hi ha instituts de “barris guais de Barcelona” que “estan de puta mare”. És a dir, barris rics on la immigració no es pot permetre viure i, per tant, portar els fills a aquests instituts. “Jo crec que l'educació la marca més l'alumnat i les famílies que no pas l'escola o el currículum”, conclou:

Un secret de domini públic

Ha quedat clar que el debat sobre educació i immigració ha esclatat, tot i que era un debat que tant les elits com les classes populars ja tenien en compte. Al final, resultava evident que la pluralitat cultural de molts centres educatius planteja problemes de gestió. I també era evident que els que assumien els efectes negatius d'aquest desordre migratori eren els mateixos de sempre: les classes populars.

Fins i tot l'anterior Govern d'ERC va fer referències explícites a aquesta situació, sense perjudici que després canviessin d'opinió. Tots recordaran, per exemple, quan el Departament d'Educació va dir que els resultats de PISA obeïen a l'alt nivell d'alumnes "nouvinguts". De la mateixa manera, l'exconsellera Simó va dir que els pèssims resultats en català es devien a una nova “realitat sociolingüística”.