@JuntsXCat Junts copia a la desesperada l’estratègia d’Aliança Catalana per frenar l’auge de Sílvia Orriols
La direcció de Junts ha entès tard que la batalla era als carrers i als municipis, no pas a Waterloo
Junts ha decidit passar a l'ofensiva. El partit desplegarà aquest cap de setmana un centenar de carpes amb l'objectiu "d'explicar" la seva ruptura amb el PSOE i recuperar el contacte directe amb la ciutadania. Oficialment, es tracta d’una campanya de transparència.
En la pràctica, és una maniobra d’emergència per reconnectar amb una base social cada cop més desmobilitzada. Però, sobretot, es tracta de frenar l’avenç d’AC, que no para de créixer a les enquestes. Tard i malament, Junts ha entès que la política era als municipis i no viure de rendes messiàniques des de Waterloo.
La figura messiànica de Puigdemont no salva Junts | Reuters
Una reacció tardana
El moviment arriba en un moment delicat per a Junts. Les últimes enquestes situen el partit a la vora d’un empat tècnic amb AC, amb tot just dos escons de diferència. El sondeig d’Ipsos per a La Vanguardia atorgava 21 diputats a Junts i 19 a Aliança Catalana, és a dir, sorpasso simbòlic.
La pèrdua de suport entre els votants independentistes té un nom propi: Sílvia Orriols. La seva formació ha irromput amb un discurs sobiranista dur i sense matisos, que combina nacionalisme identitari i una línia contundent en matèria d’immigració i seguretat. El seu creixement ha estat especialment fort en municipis mitjans i rurals, on abans Junts dominava sense rival.
Davant d’aquesta amenaça, Puigdemont ha optat ara per imitar l’estratègia territorial d’Orriols. És a dir, presència al carrer, contacte cara a cara i missatge emocional, una cosa que a E-Notícies s’explicava des de finals de 2024. El problema és que Junts arriba tard i ho fa des de la feblesa política.
Orriols pot fer molt de mal a Junts | Europa Press
Puigdemont, atrapat en el seu propi joc
La ruptura amb Pedro Sánchez, presentada per Puigdemont com un acte de fermesa, s’ha revelat com un gest buit. El líder de Junts ha descartat impulsar una moció de censura, l’únic mecanisme real per fer caure el Gobierno central. En la pràctica, ha trencat amb el PSOE "sense trencar", mantenint una posició ambigua que ni entusiasma ni convenç.
De passada, el partit es divideix donant l’aparença d’unitat absoluta al voltant del líder, però dimissions com la de Jaume Giró trenquen aquesta narrativa. D’altra banda, molts alcaldes ja no saben com demanar a Waterloo un canvi d’estratègia davant l’evident degradació del carrer. En aquest sentit, l’operació de les carpes busca mostrar múscul i proximitat.
El partit necessita recuperar militants, presència mediàtica i una narrativa clara. Però el repte és enorme, fins i tot contradictori. I és que, després d’anys sostenint Sánchez, Junts carrega amb l’etiqueta de còmplice del sanxisme. No oblidem que Puigdemont va dir que no faria president Sánchez perquè no es fiava d’ell:
A més, no són pocs els càrrecs mitjans que es desplacen cap a Aliança Catalana, atrets pel seu discurs directe i la seva promesa sobiranista. Orriols ha aconseguit capitalitzar el desencís amb l’independentisme tradicional, mentre Junts intenta reconstruir la seva identitat en un terreny polític que ja no controla. Jugar al pòquer amb Sánchez tenia aquest risc: sortir desplomat.
Més notícies: