Carles Puigdemont anuncia que no canvia res: Pedro Sánchez seguirà com fins ara

Al final s'han complert els principals temors i Carles Puigdemont ha decidit fer un exercici més de pur processisme: trencar amb el PSOE sense trencar. La cúpula de Junts ha proposat una fórmula de ruptura amb Pedro Sánchez que no contempla la moció de censura. Ara aquesta proposta haurà de ser ratificada pels 6.000 militants del partit.

L'executiva de Junts, reunida aquest dilluns a Perpinyà, dona per acabades les negociacions amb el PSOE. Això significa la interrupció de les taules a Suïssa i també les relacions al Congrés dels Diputats. Els juntaires deixaran Pedro Sánchez sense pressupostos i provocaran un assetjament parlamentari, a l'espera que el Govern caigui per si mateix.

Per fer-ho tot encara més processista, el partit formalitzarà la ruptura coincidint amb el vuitè aniversari de la declaració unilateral d'independència. És a dir, una altra data simbòlica amb la qual embolicar l'enèsim fracàs polític.  

Adeu al poc crèdit que li quedava

Puigdemont sap que l'única manera d'acabar amb el Govern de Pedro Sánchez és la moció de censura, i que això l'obligaria a sortir a la foto amb PP i Vox. En les últimes hores hi ha hagut un ‘pressing Junts’ per part de PSOE i Sumar, alertant Puigdemont que la moció de censura obria la porta a l'extrema dreta. Van advertir que provocaria una “involució” en l'autogovern de Catalunya.

Al final al president de Junts li han tremolat les cames i ha optat, un cop més, per la solució intermèdia. És veritat que la nova situació debilita encara més un Govern ja de per si moribund. Però també és veritat que mai no s'ha de subestimar Pedro Sánchez, l'objectiu del qual continua sent arribar al final de la legislatura com sigui.

Mai fins ara Puigdemont s'havia atrevit a anar tan lluny en les seves amenaces, però ha gastat l'última bala que li quedava. La sensació en aquests moments de la tarda és que Junts ha dinamitat el poc crèdit que li quedava, i que Sílvia Orriols ja es frega les mans. 

Oportunitat perduda

Puigdemont havia propiciat una bona oportunitat per sacsejar el tauler i aprofitar la crisi de govern per treure el cap i agafar aire. Unes eleccions tampoc haurien estat tan catastròfiques per a Junts, que podria haver rendibilitzat el seu avantatge amb ERC. Ara s'arrisca a haver d'esgotar la legislatura amb totes les seves promeses incomplertes, i la vergonya d'haver sostingut un govern corrupte.

Però a més la decisió presa avui eternitza la fractura interna a Junts, entre la cúpula i sectors cada cop més majoritaris que demanen un gir radical. El lideratge de Puigdemont, fins ara intocable, queda ara en discussió. Veurem si aquesta decisió acaba passant factura.