L’adeu de Jaume Giró per discrepàncies amb Puigdemont aprofundeix la crisi a Junts

Jaume Giró se'n va. L'exconseller d'Economia ha comunicat que abandona tant el seu escó com les seves responsabilitats a l'executiva de Junts. Segons ha explicat, la decisió és fruit de profundes discrepàncies amb l'actual orientació del partit i d'un desencís amb la seva manera de fer política.

El dirigent, de 61 anys, va assegurar que la seva marxa respon a una reflexió serena i meditada. En les seves paraules, la política catalana viu atrapada en estratègies massa tàctiques, que prioritzen els interessos de partit per damunt dels del país. "No estic en condicions de donar al partit el que espera de mi", va assenyalar en el seu comiat, deixant entreveure la distància que el separa de la línia marcada per Carles Puigdemont.

Un perfil marcat per la gestió

Giró ha estat una de les veus amb més prestigi tècnic dins de Junts, gràcies a la seva trajectòria en l'àmbit econòmic i empresarial. Abans d'entrar en política, va dirigir la Fundació Bancària La Caixa i va ocupar càrrecs de responsabilitat en companyies com Repsol o Gas Natural. El seu perfil de gestor el va convertir en una figura valorada per la seva capacitat de diàleg i la seva visió pragmàtica.

El seu salt a la política va arribar el 2021, quan va assumir la Conselleria d'Economia en el Govern de Pere Aragonès a proposta de Junts. Des d'allà, es va convertir en un dels defensors de mantenir la coalició amb ERC, en contra de la línia més dura impulsada per Puigdemont. Aquesta postura ja anticipava una tensió amb la direcció del partit que, amb el pas del temps, es va anar ampliant fins a desembocar en la seva renúncia.

Com s'ha d'interpretar aquesta renúncia?

La renúncia de l'exconseller Giró té més transcendència de la que sembla. Reflecteix la tensió soterrada que hi ha dins de Junts envers una figura que, com la de Puigdemont, està més amortitzada del que el partit vol assumir. Ara bé, donat el ferri control intern i el repartiment de prebendes, aquesta tensió està silenciada.

En aquest sentit, paradoxalment, la dimissió de Giró no és una acció política passiva, sinó activa. Assumpte diferent és que Giró sí es pugui permetre anar per lliure i no empassar-se les imposicions de la direcció. Com és evident, la resta de crítics de Puigdemont no es mouen, és més, ni parlen.

Així mateix, es pot interpretar la renúncia de l'exconseller en un sentit premonitori sobre el futur que espera a Junts. En el seu dia, Giró ja va fer prediccions que han resultat ser certes. Quan Aragonès era president, per exemple, Giró advertia que amb tantes "taules de diàleg" l'únic que sabia quantes cartes hi havia damunt la taula era Pedro Sánchez. I els fets li han donat la raó.

Amb un joc a diverses bandes i una gestió absoluta del calendari, els socialistes - PSOE i PSC - han desplomat el processisme. Això arriba fins al punt que Puigdemont encara segueix piulant des de Bèlgica mentre Aliança Catalana li obre un forat insalvable. La foto d'Illa amb Puigdemont és l'últim exemple de com Junts es deixa embolicar pel joc curt dels socialistes.

I és que, si s'analitza pragmàticament, Junts sembla tenir al·lèrgia a qualsevol forma de poder, començant per la sortida del Govern d'Aragonès. Per contra, Junts s'ha instal·lat en un maximalisme que, en teoria, al cap de Puigdemont, havia de donar resultats a través de la pressió a Sánchez. Però el cas és que Junts no té cap poder fàctic, el líder està inutilitzat i les enquestes van costa avall i sense frens.