Europa Press Els cribratges de càncer de mama, un altre cas del col·lapse dels serveis públics a Catalunya
Anys de retallades i una enorme pressió demogràfica han portat el sistema sanitari a una situació molt complexa
La sanitat catalana torna a estar al centre de la polèmica. El Govern ha decidit congelar l'ampliació dels programes de cribratge de càncer de mama i de còlon prevista per al 2025. La mesura, atribuïda a la manca de pressupost i de personal sanitari, ha generat fortes crítiques al Parlament.
El Pla Director d'Oncologia preveia ampliar el cribratge de càncer de mama a dones de 45 a 74 anys, davant del rang actual de 50 a 69, i el de càncer colorectal fins als 74 anys. Tanmateix, la Generalitat ha reconegut que l'ampliació no es durà a terme aquest any. Les autoritats argumenten que la manca de professionals i l'absència de nous pressupostos impedeixen executar la mesura en els terminis previstos.
Crítiques per la gestió i el pressupost
Des de Junts, el seu portaveu a la Comissió de Salut, Jordi Fàbrega, ha denunciat que aquesta congelació és “la conseqüència directa d'anys de mala planificació”. El partit acusa el Govern de retallar serveis essencials i de no revertir “l'espoli fiscal” que, segons els seus càlculs, priva Catalunya de 22.000 milions d'euros anuals. “Aquests diners permetrien reforçar els serveis públics i evitar situacions com aquesta”, ha declarat Fàbrega.
La consellera Pané en la seva presa de possessió | Europa Press
El debat s'agreuja en un context de paràlisi pressupostària. L'Executiu ha admès que serà pràcticament impossible aprovar els comptes abans de final d'any. Sense pressupost, l'ampliació dels cribratges ha quedat en suspens, juntament amb altres projectes de salut pública i programes d'atenció primària.
Una sanitat tensionada i sense relleu
El retard en els cribratges se suma a una llarga llista de problemes que colpegen el sistema sanitari català. Els hospitals acumulen pacients a urgències durant dies, les llistes d'espera s'allarguen i els professionals denuncien una manca crònica de personal.
L'exemple més recent el protagonitza l'Hospital del Mar, a Barcelona, on s'han registrat 168 pacients simultanis i esperes que superen les 150 hores a urgències. Casos similars es repeteixen en centres com Vall d'Hebron, Parc Taulí o l'Hospital de Terrassa. La manca de llits i d'inversió ha convertit la saturació en la norma, no en l'excepció.
Segons els sindicats mèdics, la sanitat catalana arrossega la pèrdua de 2.400 professionals i més de 1.000 llits des de les retallades aplicades durant el mandat d'Artur Mas. A això s'hi suma un creixement demogràfic constant. Més de 3,9 milions de persones van ser ateses el 2024, un 21% més que en tres anys.
Les urgències catalanes recullen el col·lapse | EFE
Prevenir o col·lapsar
La congelació dels cribratges oncològics no és un simple assumpte administratiu. Significa diagnòstics més tardans, tractaments més costosos i vides en risc. Els especialistes recorden que la detecció precoç del càncer de mama redueix la mortalitat en un 30%, i que cada retard pot tenir conseqüències greus.
La Generalitat insisteix que els programes actuals es mantenen operatius i que es reprendrà l'ampliació quan els recursos ho permetin. Però la sensació general és que Catalunya viu un deteriorament estructural de la seva sanitat pública. Entre la manca de professionals, l'envelliment poblacional i la inestabilitat política, la prevenció torna a quedar relegada.
Més notícies: