Cedida El drama silenciat a Catalunya: cada hora mor una persona esperant l'ajuda a la dependència
Des de 2017, més de 100.000 ciutadans han mort esperant rebre una prestació que ja tenien reconeguda
Catalunya viu una tragèdia que gairebé no es menciona. Mentre els debats públics giren entorn d'ocurrències sobre l'habitatge, milers de ciutadans moren cada any esperant l'ajuda que els hauria de garantir una vida digna. I és que el sistema d'atenció a la dependència a la comunitat travessa una crisi profunda.
Segons les dades del Departament de Drets Socials, més de 68.000 persones són avui en llista d'espera per a una valoració. En dos anys, la xifra ha augmentat un 180%, passant de 25.000 a gairebé 70.000 sol·licituds. És un creixement insostenible que revela el col·lapse dels serveis socials catalans.
Una espera que costa vides
El drama té un rostre humà. Cada 55 minuts mor una persona a Catalunya sense haver rebut l'ajuda a la qual tenia dret. Des de 2017, 103.055 catalans han mort esperant el reconeixement o el cobrament de la seva prestació. Més del 70% d'ells ja tenien el seu grau de dependència reconegut, però mai van arribar a cobrar l'ajuda.
La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez | Parlament
La crisi afecta tot el territori, encara que amb intensitat desigual. Les comarques de Girona, Osona, Bages, Berguedà, Barcelona i el Camp de Tarragona són les més saturades. Al Vallès Occidental Est o al Garraf-Alt Penedès, els increments superen el 40%. A Girona centre i litoral, un de cada set ciutadans espera ser valorat.
La desigualtat territorial és, doncs, evident. A les zones rurals, la manca de professionals i la dispersió geogràfica endarrereix encara més els tràmits. Les famílies se senten abandonades al mateix temps que el nombre de persones dependents reconegudes creix sense pausa.
Des de 2015 ha augmentat un 114%, i els casos més greus, els de Grau 3, un 78%. Aquests ciutadans necessiten ajuda constant per sobreviure. La seva espera no només és una qüestió administrativa: és una qüestió de dignitat humana.
L'esquerra no parla d'aquest drama | Europa Press
Intents de solució que no basten
La Generalitat ha intentat respondre. S'han contractat tretze nous terapeutes ocupacionals i dos psicòlegs als territoris més tensionats. Des del novembre de 2024, ja no cal presentar un informe mèdic del sistema públic per sol·licitar l'ajuda. Al març de 2025, es va crear un formulari digital automàtic.
Són passos endavant, però insuficients. Les entitats socials ho repeteixen: la crisi és estructural. No n'hi ha prou amb ajustos tècnics ni promeses. Estem davant de l'altra cara de la pressió demogràfica, tant per la immigració com per l'envelliment de la població local.
Més notícies: