E-Noticies Els alcaldes de Junts deixen en evidència la feblesa de la direcció Puigdemont-Turull
A Junts només li queden els municipis com a fonts de realisme i pragmatisme polític
La trobada de diversos alcaldes de Junts amb Carles Puigdemont i Jordi Turull a Waterloo ha posat sobre la taula una evidència que el partit intenta dissimular. És a dir, que la direcció nacional viu un moment de feblesa. El que havia de ser una reunió de treball sobre qüestions municipals s'ha convertit en una demostració de força de l'espai local.
Els alcaldes van reclamar solucions concretes a problemes com la inseguretat, la multireincidència i l'ocupació il·legal. De passada, van criticar obertament el bloqueig del PSOE a les seves iniciatives. El missatge sona com un toc d'atenció a Puigdemont i Turull, que han perdut reflexos davant l'avenç del PSC i l'auge d'Aliança Catalana.
Puigdemont està bloquejat per l'amnistia | EFE
Waterloo escolta els municipis
La trobada, celebrada sota el paraigua de l'Espai Municipalista, va reunir figures amb pes territorial. Tots ells van traslladar a Puigdemont la seva preocupació pel “bloqueig socialista” a Madrid i per la manca de suport institucional des del Govern de la Generalitat. Ara bé, les queixes no es van limitar a la inseguretat o l'ocupació.
Els alcaldes van lamentar la inacció en matèria d'habitatge, sanitat, educació i finançament local. Van assenyalar que els ajuntaments tenen cada cop més competències i menys recursos. Això és una veritat a crits que altres ajuntaments, com el d'Olot, han posat damunt la taula: la situació els desborda.
Malestar contingut i desconfiança creixent
Darrere del discurs tècnic s'amaga una realitat més profunda: la direcció intenta projectar unitat, però la desconfiança interna creix. Com és evident, l'espai municipalista s'ha convertit en el veritable termòmetre del descontentament. Els alcaldes, acostumats a bregar amb els problemes reals, senten que la cúpula viu en una altra dimensió de problemes polítics (amnistia, Madrid, etc.).
En aquest sentit, encara ningú s'atreveix a dir que, de facto, el lideratge de Puigdemont s'ha tornat simbòlic. O el que és el mateix: la idea d'aprofitar l'aura espiritual del "president a l'exili" s'ha esgotat molt ràpidament. El problema és que els alcaldes adverteixen que a la ciutadania - assetjada per la decadència - això no els importa gens ni mica.
Els veïns estan tips de la delinqüència impune | Mossos d'Esquadra
Junts davant la batalla municipal de 2027
La tensió interna té un horitzó molt concret: les eleccions municipals de 2027. Junts sap que els pròxims comicis locals seran la seva veritable prova de foc, i que les urnes determinaran les autonòmiques. Els ajuntaments s'han convertit en el nou eix del poder català, desplaçant el Parlament com a escenari central del postprocés.
Durant una dècada, el processisme va viure en una bombolla ideològica que li va permetre ignorar els problemes quotidians. Ara, la factura arriba des de baix: inseguretat, habitatge, immigració i desafecció social. Són els alcaldes qui pateixen directament aquesta realitat, i qui han de donar la cara davant uns veïns que ja no compren el discurs de Brussel·les ni el victimisme contra Madrid.
Un partit que busca el seu centre de gravetat
La reunió de Waterloo no ha estat un gest menor, sinó el reflex d'una pugna soterrada entre el poder simbòlic de la direcció i el pes real del territori. Els alcaldes volen més autonomia política i un discurs pragmàtic que els permeti competir el 2027. Saben que el votant processista ha desaparegut i que la nova batalla es lliura als barris, no a "l'exili".
Més notícies: