Vox i Aliança Catalana ja posen l'ull a les properes eleccions municipals

El cordó sanitari contra Vox i Aliança Catalana s'esgota quan se surt del Parlament. A partir d'allà, hi ha el carrer i els seus problemes. Per això, no és estrany que les dues formacions polítiques procurin fer-se fortes des de la base municipal.

Aquesta mena de creixement electoral és molt lent, però també molt sostingut. Es tracta de construir xarxes d'afiliats i de simpatitzants des d'un nivell proper per al votant. A més, els problemes socials que plantegen aquestes formacions (inseguretat o immigració) permeten especialment a un nivell municipal. L'exemple més clar és el de Xavier García Albiol, alcalde de Badalona.

Com és sabut, Albiol ha aconseguit majoria absoluta gràcies a la seva contundència contra la inseguretat i el desordre migratori. Això últim, per cert, va ser una estratègia que va idear el que anys després seria el totpoderós cap de gabinet de Pedro Sánchez, Iván Redondo, que per aquell temps treballava per a Albiol.

A més, l'estratègia d'anar porta a porta i implicar-se amb la realitat social dels municipis sol ser invulnerable a les jugades polítiques. Per contra, el que millor entén el municipi és el que s'ho acaba emportant. Això explica que la política municipal presenti situacions que no es veurien als parlaments.

En el cas de Catalunya, és evident que Vox i l'Aliança Catalana han optat per aquesta estratègia. A més a més, en el cas d'aquests dos partits hi ha una derivada fonamental: que no es trepitgen. La sociologia electoral constata que són dos partits que es mouen en caladors electorals totalment diferents, de manera que no hi ha competència mútua.

Vox i els barris obrers

Després de les eleccions del 12M, Vox va optar per fer oposició des del carrer. Això ha portat Ignacio Garriga i altres membres de la formació a liderar algunes reivindicacions municipals. A Canovelles, per exemple, van denunciar la presència desmesurada de manters al mercat. Així mateix, també han assenyalat el problema de l'okupació a llocs com Blanes o Viladecans:

I no és casualitat que Vox concentri la seva activitat en barris i llocs obrers, que és on el seu discurs té més implantació. El motiu és tan prosaic com que són aquests barris els que més acusen els problemes bàsics de la ciutadania. Des de la saturació dels serveis públics fins a la inseguretat i passant pel desordre migratori.

Aliança Catalana i la implantació territorial

Per part seva, AC és un cas clar de partit que neix des del sector municipal. El seu actual líder i cara visible, Sílvia Orriols, ha anat guanyant suports progressius a Ripoll fins a esdevenir alcaldessa. De fet, ahir mateix, Orriols reivindicava que “fa 4 anys estava asseguda en un racó de la sala de plens de Ripoll”:

I si observem el perfil a les xarxes socials del partit, s'aprecia un seguit de publicacions sobre l'obertura de delegacions a molts municipis de Catalunya. I a la majoria d'aquestes publicacions es destaca la presència dels ideòlegs i estrategs del partit, com ara Oriol Gès o Jordi Aragonès. L'última d'aquestes publicacions mostra un acord de col·laboració a nivell municipal entre AC i el PUSA:

Assistim, en definitiva, i encara que amb les seves clares diferències, a un creixement orgànic i sostingut de tots dos partits. És el reflex invertit del cordó sanitari, que no arriba a l'escala municipal. Pròxima parada: eleccions municipals del 2027.