Ignacio Garriga assenyala les 5 crisis de la Catalunya de Salvador Illa

El líder de Vox a Catalunya i número dos del partit, Ignacio Garriga, ha fet un diagnòstic de la situació que viu Catalunya. En una intervenció a les xarxes socials, Garriga ha assenyalat les cinc crisis que la regió té en marxa. I cap d'aquestes crisis, denuncia Garriga, les pot solucionar el Govern del president Illa.

La radiografia que fa Vox

Vox està en ple creixement, sobretot entre els joves. Així ho mostren les dades oficials del CEO, que indiquen que Vox és el partit que més creix entre els joves. Això s'explica per dos factors: Vox ha fet molta comunicació a les xarxes i el seu discurs no és l'oficial.

Això cristal·litza en les cinc crisis que Vox detecta a Catalunya: inseguretat, islamització, decadència educativa, habitatge i serveis públics col·lapsats. Davant d'això, Garriga sosté que Illa i el PSC no han vingut a fer reformes profundes. “Illa no soluciona cap de les 5 crisis que pateix Catalunya, les perpetua”, diu Garriga:

1. Inseguretat. D'un temps ençà, resulta innegable que Catalunya enfronta un augment de la inseguretat vinculat al creixement demogràfic. Les pròpies dades del Departament de Justícia assenyalen que la meitat dels presos són estrangers. I en l'apartat de la inseguretat, destaquen dos problemes: i) l'augment de la violència sexual, i ii) la multireincidència.

2. Islamització. En aquest punt, Catalunya recull les dinàmiques d'altres països europeus, com França o Bèlgica. La dificultat per integrar les comunitats musulmanes produeix tensions culturals molt complexes i espinoses. Deixant de banda la derivada del terrorisme, les problemàtiques més grans tenen a veure amb les dinàmiques misògines de l'islam.

3. Decadència educativa. A ningú se li escapa (incloent-hi a PISA) que l'educació catalana no funciona. Els resultats oficials de diversos informes constaten que el nivell està per terra, sobretot en àrees com les matemàtiques i les ciències. Això ha portat a que s'obri un altre debat complex i que involucra el model pedagògic i la seva orientació ‘woke’.

4. Habitatge. Novament, Catalunya recull una tendència general i l'empitjora. L'habitatge a Catalunya no fa més que pujar de preu. Davant d'això, la reacció política ha estat un intervencionisme regulador que encara retira més oferta del mercat. A més, Barcelona té el dubtós honor de tenir el lloguer més car d'Espanya.

5. Col·lapse dels serveis públics. Rodalies, sanitat, burocràcia: si per alguna cosa es destaquen els serveis públics de Catalunya és per la seva lentitud. Això també respon al creixement demogràfic desmesurat. En alguns casos, això té resultats molt problemàtics, com els més de 100.000 catalans que han mort esperant l'ajuda de la dependència.