Un altre fracàs del wokisme a Catalunya: 120 intents de mutilació genital femenina

Una de les característiques de la ideologia ‘woke’ és la seva capacitat per posar al centre assumptes que no són importants. Això té com a efecte desatendre els problemes de veritat i més urgents. En el cas del feminisme d'orientació woke, representat per partits com ERC, la CUP o Comuns, els exemples han estat constants.

Allà hi estan, per exemple, la senyalètica inclusiva que va promocionar l'exconsellera Verge, els onze milions d'euros contra la “pressió estètica”, la felicitació del solstici d'hivern o la presència de "Mamà Noel" a Nadal. Tot això sense perjudici que ERC feliciti i promocioni l'islam i algunes de les seves pràctiques que segreguen per sexes.

Paral·lel a això, hi ha els problemes reals de les dones, començant perquè Catalunya lidera el nombre d'agressions sexuals de tota Espanya. El director general de l'Hospital Clínic va arribar a qualificar la xifra catalana "d'autènticament demencial". I és que Catalunya té el dubtós honor que les seves quatre províncies superin (i de molt) les altres províncies d'Espanya en agressions sexuals.

La mutilació genital femenina

Dins de la violència contra les dones, un dels problemes que venen aparellats a certes comunitats d'origen africà és l'ablació femenina. Segons ha explicat la consellera d'Igualtat, a instàncies d'un requeriment del PP català, a Catalunya hi ha hagut 17 casos de mutilació femenina en l'última dècada. Aquesta xifra és petita si es compara amb les 120 temptatives d'ablació que han registrat els Mossos d’Esquadra.

Les comarques que concentren més casos són les que tenen les comunitats africanes més grans. Entre elles, destaca el Maresme (24), Vallès Occidental (18), Baix Llobregat (16), Gironès (13), Vallès Oriental (12) i Tarragonès (12). No obstant això, per analitzar de manera adequada aquesta trista realitat cal tenir present que es disposa de poques dades.

Les dades anteriors són només aquelles que els mossos han pogut registrar prèvia denúncia i procediment administratiu. Després hi ha tots els casos (temptatives i consumats) que es coneixen per altres vies (hospitals, escoles, cuidadors, etc.), però que no reben denúncia per la pressió comunitària i cultural. Una cosa similar passa amb els matrimonis forçats, que es queden dins de la comunitat.

El PP carrega contra les ‘feministes de pancarta’

El PP català s'ha mostrat molt indignat davant aquesta situació. Diverses figures destacades del partit han alçat la veu contra la Generalitat i el feminisme imperant.

El líder del partit, Alejandro Fernández, carregava contra el silenci del feminisme hegemònic d'avant aquestes dades. “Donen la brasa amb delirants teories sobre les maldats del “piropo” i miren cap a un altre costat davant el realment dramàtic per a les dones”:

Per la seva banda, la portaveu del PP, Lorena Roldán, també s'ha pronunciat sobre aquest problema. “Dones i nenes mutilades i torturades mitjançant una pràctica que atempta contra la seva salut física i mental. Les suposades feministes de pancarta i postureig, per descomptat, callades”, deia ahir Roldán.