Mans d'una persona gran sent sostingudes per una altra persona en un gest de suport i cura.
POLÍTICA

Morir esperant l'ajuda per dependència a Catalunya: el drama de milers de catalans

103.055 catalans han mort des de 2017 esperant el reconeixement o cobrar la prestació

La situació de les persones i les famílies que esperen una prestació per dependència a Catalunya és desesperada. Segons un informe recent, 103.055 catalans han mort des de 2017 esperant l'ajuda. D'aquests, un 71% ja tenien reconegut el grau de dependència però mai van arribar a cobrar la prestació.

Dona dreta amb vestit negre estampat de flors blanques davant d'una bandera amb franges vermelles i grogues.

Es tracta d'una situació molt greu que evidencia el fall dels serveis públics per a la gent més vulnerable a Catalunya. De fet, la regió catalana lidera la llista seguida per Andalusia amb 83.254 casos. Les dues comunitats sumen la meitat de morts de tot l'estat espanyol esperant l'ajuda de la dependència.

Finats esperant l'ajuda de la dependència

Comunitat
Morts
Catalunya
103.055
Andalucía
83.254
País Valencià
37.481
Madrid
26.288
Canàries
23.351
País Basc
19.355
Castilla La-Mancha
14.744
Extremadura
13.104
Aragó
12.470
Castella i Lleó
11.800
Astúries
11.115
Múrcia
9.714
Illes Balears
7.425
Galícia
6.557
La Rioja 
2.980
Navarra
2.804
Ceuta i Melilla
501

Font: Imserso

Són xifres de l'informe de l'Associació Estatal de Directors i Gerents dels Serveis Socials, publicat per l'Observatori de la Dependència. Aquest atribueix els fallos del sistema a les baixes quantitats de les prestacions i la poca intensitat dels serveis. En resum, un servei “poc eficaç” per atendre les persones dependents a Catalunya.

La consellera de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat, Mònica Martínez, ha anunciat un pla de xoc per reduir les llistes. Esperen baixar de l'any als nou mesos. Darrere de les xifres hi ha els drames personals.

Casos reals més enllà de les xifres

Àlex explica que la seva mare té reconegut un grau dos de dependència i porten un any i mig esperant l'ajuda. Tot, després de "lluitar moltíssim" amb la "horrorosa burocràcia". Mostra la seva indignació per la forma "com es tracta els nostres pares i els nostres avis".

Un altre cas és el de la mare de Lluís, que "no va cobrar ni un euro de la llei de dependència malgrat haver-la tramitat amb temps d'antelació". Carrega la culpa sobre "els polítics" que "no volen solucionar els problemes dels ciutadans".

Júlia explica que al seu pare li va arribar la notificació un any després de la seva mort. Una altra persona explica que a la seva mare li va arribar el reconeixement de la dependència una setmana després de morir. "A la meva àvia encara li la deuen", diu un altre, "fa set anys que va morir".

Una qüestió ètica

Les xarxes estan plenes de missatges de persones que no han vist reconegut el seu grau de dependència o que porten anys esperant cobrar l'ajuda. També abunden els missatges de catalans indignats amb tot el que està passant. Persones que porten tota la vida aportant al sistema es veuen abandonades per aquest sistema.

Un dels factors que explica el fall del sistema és la infrafinançament. La qual cosa té a veure en part amb la falta d'equilibri entre territoris de l'Estat. Però també amb les deficiències dels serveis públics a Catalunya.

En part pel mal funcionament d'una administració que porta anys malgastant diners públics en qüestions superficials o ideològiques. El col·lapse dels serveis públics està provocant una indignació generalitzada. I la llei de la dependència és un dels casos més flagrants, perquè es tracta d'una qüestió ètica.

➡️ Política

Més notícies: