Imatge del President de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, assegut al seu escó amb cara reflexiva
POLÍTICA

La Generalitat fa aigües a l'espera de configurar-se un nou Govern

A l'executiu de Pere Aragonès, que segueix en funcions mentre no hi hagi investidura, se li acumulen els problemes

Mentre tots els focus estan pendents de les negociacions per a la investidura de Salvador Illa (i de la crisi interna a ERC), el Govern en funcions d'Esquerra segueix governant. Es tracta d'un Govern que ja va haver d'avançar les eleccions després de no poder aprovar els pressupostos d'aquest any i que, mentre no es desencalli la paràlisi en la política catalana, ho continuarà fent tot i fer aigües per tot arreu i acumular molts problemes i polèmiques.

L'executiu de Pere Aragonès i els seus consellers, amb sous d'uns 120.000 euros anuals, segueixen al capdavant d'una Catalunya que cau a trossos. Delinqüència a l'alça, educació, sanitat, situació límit a les presons, la llei d'amnistia... els fronts oberts d'aquest Govern en funcions no s'acaben.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant una reunió extraordinària del Govern per aprovar el projecte de llei de Pressupostos Catalans 2024 al Palau de la Generalitat, el 28 de febrer del 2024, a Barcelona

Un dels problemes més destacats és la seguretat. Als carrers i a les presons. Hem viscut un juny negre amb més d'una desena d'assassinats i cada dia apareixen nous casos d'una delinqüència creixent a Catalunya. Tot i això, el conseller de l'Interior Joan Ignasi Elena amb prou feines apareix públicament i, quan ho fa, és per publicar polèmics vídeos fent imitacions. En aquest context, a Elena se li acumulen les crítiques per part de sindicats policials, que ja avisen que la violència pot anar a més els propers mesos davant la inacció de la conselleria.

Als centres penitenciaris la situació no és precisament millor. Sense haver assumit responsabilitats per l'assassinat de Núria, la cuinera de Mas d'Enric a mans d'un reclús el març passat (fruit de possibles irregularitats per part del Departament de Justícia ), la violència a les presons continua augmentant. I la consellera Gemma Ubasart no només es resisteix a dimitir, sinó que a més a més continua provocant l'enuig d'uns treballadors de presons que denuncien haver de jugar-se la vida per anar a treballar.

Muntatge amb un pla mitjà de Joan Ignasi Elena tocant-se la barbeta amb cara de preocupació i de fons una imatge d'un mosso d'esquena obrint la porta d'un cotxe policial

També a la Conselleria d'Educació hi ha problemes. Aquesta setmana, docents denunciaven la inacció del departament liderat per Anna Simó a l'hora adjudicar les destinacions de molts d'ells per al curs vinent. Les crisis del Govern arriben també a la Conselleria de Salut, amb la polèmica de les retallades en sanitat per part de la Generalitat. Unes retallades que han obligat a tancar centenars de llits als hospitals catalans per a aquest estiu.

A la Generalitat se li apareixien aquesta setmana nous problemes. Aquesta vegada, per la llei d'amnistia. Els serveis jurídics del Govern han participat en més de mig centenar de procediments per amnistiar, entre altres, policies condemnats o imputats pels fets que van tenir lloc a Catalunya el 2017. Això ha generat crítiques de part de molts independentistes, que han carregat amb duresa contra l'executiu de Pere Aragonès les últimes hores. Un fet que no ha fet més que augmentar la distància entre el processisme i els votants indepes, cada cop més allunyats dels seus teòrics partits afins.

La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, durant una roda de premsa després de la reunió del Consell Executiu, al Palau de la Generalitat

Una altra carpeta calenta del Govern és la guerra interna que hi ha a ERC després de conèixer-se que la campanya difamatòria que vinculava Ernest Maragall amb l'Alzheimer va sortir de dins del partit republicà. Tot i que Patricia Plaja va voler deixar clar que l'executiu “rebutja frontalment aquestes pràctiques vergonyoses i reprovables”, la veritat és que la polèmica esquitxa de ple la Generalitat. I és que un dels principals assenyalats és Sergi Sabrià, actual viceconseller d'Estratègia i Comunicació que, segons la informació publicada, hauria amagat la trama a Ernest Maragall durant mesos i fins i tot va batallar per intentar tapar la polèmica.

Al final l'aigua sí que queia del cel

No tot són males notícies per al Govern. Les pluges de les darreres setmanes han donat un respir a la crítica situació en què es trobava Catalunya respecte a la sequera. La Generalitat va iniciar la campanya “L'aigua no cau del cel” per conscienciar la població i anunciar certes restriccions. Unes restriccions que l'executiu va poder reduir recentment gràcies a aquests episodis de pluja. Un maldecap menys per a un Govern que va resoldre el problema gràcies a l'aigua que va caure del cel a finals de primavera.

➡️ Política

Més notícies: