Els Comuns obren la ferida de l'esquerra a Catalunya en carregar contra ERC i la CUP

La ressaca política del postprocés es presenta com la més llarga i transcendent que es recorda durant els darrers anys. La pèrdua de la majoria independentista i el descrèdit de les esquerres han portat a un reajustament de totes les peces del tauler català. Després de Junts i la CUP, ara ha estat el torn dels Comuns, que més enllà de la grandiloqüència crítica venen d'obtenir el pitjor resultat de la història.

Dissabte passat, dia 16, els Comuns van tancar la seva IV Assemblea sense gaires novetats. Colau va segellar el seu presumpte abandonament de la política i Albiach va deixar la direcció orgànica, encara que es manté a la política parlamentària. “D'aquesta assemblea hem de sortir enfortits (...) nosaltres no som ni serem la crossa de ningú”, va dir la nova líder del partit, Gemma Tarafa.

La situació dels Comuns es presenta, doncs, com la d'ERC: han d'amagar que objectivament són una de les crosses parlamentàries del Govern del PSC. Per això, i com també ha fet la CUP, i previsiblement farà ERC, els Comuns fugen cap endavant i marquen un perfil fort. Parlen d'una esquerra transformadora, de forçar Illa a resoldre el problema de l'habitatge, de les "elits", de frenar "l'onada reaccionària", etc.

Més enllà d'aquesta autoafirmació assembleària, els Comuns han marcat tant perfil que fins i tot han carregat contra PSC, ERC i la CUP. El motiu dels retrets és que aquests partits han pactat amb la dreta, ja fos “la dreta independentista o no independentista”. Assistim, doncs, a una infiltració de discurs processista dins dels Comuns, que critiquen l'esquerra catalana que pacti amb Junts. “Front conservador”, així ho va batejar Jéssica Albiach:

Aquesta situació és reveladora perquè mostra que els Comuns encara segueixen ancorats a un paradigma polític que fa aigües. Així, i segons declaracions com les d'Albiach, els Comuns han apostat per fer-se un lloc dins d'un mercat sobresaturat, com és el de les esquerres sobiranistes. I és que tant la CUP com ERC, des d'unes postures més independentistes, han apostat pel mateix. La CUP, fins i tot, s'ha inventat un nou ens independentista, anomenat Nexe Nacional.

Colau: una mica d'autocrítica

L'exalcaldessa de Barcelona i mascaró de proa dels Comuns, Ada Colau, va fer un discurs relativament autocrític. Colau va parlar que “la ciutadania ha desconnectat de nosaltres”, cosa que és una translació verbal dels mals resultats del partit. En aquest sentit, va demanar “reconnectar” amb la població.

Per la resta, l'exalcaldessa va presentar el mateix discurs d'activista que va tenir al comiat. Va parlar una altra vegada de les “elits locals i globals”, del “neoliberalisme avariciós” o de la situació a Israel. “Sánchez, prou de declaracions. Volem un embargament real d'armes i la suspensió de relacions comercials, econòmiques i de tota mena amb l'Estat genocida d'Israel”, va dir Colau.

Al marge de tot això, el més important és que Colau va fer referència a recuperar el caràcter municipalista del partit. És a dir, que ha alimentat la incògnita de si s'ha retirat a la presidència de la fundació dels Comuns per, el 2027, presentar-se a les eleccions municipals. “Repte estratègic de primer nivell”, van dir sobre aquestes eleccions. Com ja es va explicar a E-Notícies, no són els únics que han vist la importància d'aquestes eleccions.