La legislatura d'ERC amb el PSC: una oportunitat per aparentar

Salvador Illa no tindrà pressupostos el proper u de gener. Això es veia venir de lluny. A més que cal resoldre la guerra interna d'ERC, als republicans no els interessava donar una imatge tan servil cap al PSC. Per contra, ERC necessita a qualsevol preu semblar fort. Això es comprèn bé si s'analitza d'on venen i on van els republicans.

En essència, els republicans venen del fracàs de la dècada processista i van cap a no se sap on. Aquesta situació de desconcert, que es manifesta en l'existència d'una guerra interna, els republicans la van començar a resoldre fent president a Illa. Era això o forçar una repetició electoral que en algun moment acabaria amb una OPA de Junts a ERC.

El preu de pactar amb el PSC era que tots els sectors indepes, més o menys hiperventilats, desterraven ERC del regne nacionalista. La prova d'això és l'estratègia d'assetjament i enderrocament que Junts va organitzar amb l'ANC i els seus satèl·lits mediàtics. La idea, en fi, es resumia que ERC havia traït el projecte independentista i s'havia aliat amb el 155è president, Vicent Partal dixi.

Ara bé, és cert que aquesta pressió va ser dura, però també va ser breu. Una vegada que Illa era investit president, el joc polític tornava a caminar i es repartien les cartes. I al final resulta que és Junts, amb Puigdemont encara per Waterloo, el que ha quedat inutilitzat. Per la seva banda, ERC està en una posició clàssica de soci feble i la prioritat del qual és dissimular tot el possible aquesta debilitat. La negociació dels pressupostos n'és un bon exemple.

L'ou o la gallina? Depèn del que vulguis

Si la postura d'ERC és clàssica, també és clàssica la situació que ara separa ERC del PSC. Per a uns (republicans), abans d'aprovar els pressupostos cal fer avenços en matèria de finançament singular. Per a altres (socialistes) primer cal aprovar els pressupostos i, després, es parlarà de finançament singular. És a dir, una situació perfectament contradictòria i en què un dels actors involucrats, en aquest cas ERC, guanya temps.

Perquè si alguna cosa és clara és que ERC aprovarà els pressupostos en algun moment. Senzillament, no es poden permetre tombar una legislatura que ells mateixos han aixecat fa pocs mesos. Però el focus de la qüestió, com diem, és a l'estratègia d'ERC amb vista a tota la legislatura. Suposant, això sí, que no guanyarà una de les candidatures que s'han proposat tombar els acords amb el PSC l'endemà.

Aquesta estratègia és tan prosaica com vendre la idea que el finançament singular acosta Catalunya a la independència. Aquesta ha estat des del principi la gran justificació que els republicans han posat en circulació. De fet, això deia Marta Rovira entre les bases perquè els militants aprovessin l'acord amb el PSC.

ERC, a fer repòs

Aquest estira-i-arronsa, d'una confusió a conveniència, serveix a ERC per recuperar múscul després del desastre electoral del 12M. A més, a l'hora de la veritat, és molt habitual que els pressupostos s'aprovin a l'últim minut i fent concessions i moviments inesperats. L'últim exemple el va donar precisament ERC, quan Aragonès es va embolicar fins a l'últim minut amb la inclusió del Hard Rock als comptes públics.

Davant d'això, el PSC fa de corretja de transmissió de Sánchez, el projecte real del qual és la federalització fiscal de l'Estat. Només cal veure la ponència del proper Congrés Federal del partit, que no fa cap referència a Catalunya. El motiu és que no pot ser singular una cosa que tindrà tothom. I és que, a la seva manera, als socialistes tampoc no els interessa enfonsar el relat del seu soci de govern, per molt feble que sigui.