Oriol Junqueras encarrila la seva reelecció com a president d'ERC

Oriol Junqueras podria haver fet un cop definitiu per recuperar la presidència d'ERC. La candidatura que lidera amb Elisenda Alamany, Militància Decidim, ha arrasat en la recollida d'avals amb un total de 2.500 signatures. Això són dos terços del total dels avals, mil més que els de la llista afí a Marta Rovira, Nova Esquerra Nacional (1.500) i mil cinc-cents més que la candidatura de l'exconseller Alfred Bosch, Foc Nou (500). La llista Recuperem ERC, amb només 200 avals, ha quedat fora de la cursa cap a la presidència.

Aquest primer cribratge ha servit per mesurar les forces entre les llistes oficialistes i els crítics, i entre les llistes oficialistes entre si.

El resultat corrobora que els crítics no tenen prou força per marcar un canvi de rumb a la direcció del partit. Ni tan sols la candidatura d'Alfred Bosch, que es presentava com el gran tapat, i que ara haurà de buscar aliats si vol tenir un lloc al nou organigrama per tenir una mica d'influència . Segons es rumoreja, hi ha negociacions molt avançades per incorporar-se a la llista d'Oriol Junqueras.

El que també s'ha demostrat és que Junqueras parteix amb un avantatge molt important per imposar-se sense dificultats al congrés del proper 30 de novembre. Ja fa dies que es ve percebent una clara superioritat dels junqueristes respecte als seus rivals. Ara es confirma que Oriol Junqueras ha aconseguit erigir-se com el candidat de la militància, i és molt a prop de guanyar el congrés per golejada.

Si Militància Decidim aconsegueix superar el 50% dels vots a la primera ronda, Junqueras serà automàticament proclamat vencedor. Si no, caldrà anar llavors a una segona volta, on els crítics podrien aliar-se amb el partit de Marta Rovira. Però la recollida d'avals posa en dubte que fins i tot així fossin capaços de derrotar els junqueristes en una segona volta.

La militància contra l'establishment

No hi ha una correlació directa entre la recollida d'avals i el vot de la militància al congrés, però sí que dóna una pista de la distància entre els junqueristes i la resta de candidatures. A hores d'ara queda clar que Junqueras va donar un cop mestre en presentar la seva renúncia per ser escollit per la militància en plena crisi del seu lideratge. I que sí que ho feia era perquè sabia que, malgrat el soroll mediàtic i l'oposició d'una part important de l'establishment, l'expresident continua comptant amb el suport de la militància.

També s'està demostrant que la candidatura de Marta Rovira ha anat sempre a remolc, i el més important, que no ha aconseguit que no la identifiquin amb l'establishment. La presentació del suport d'importants dirigents com Pere Aragonès, Marta Vilalta i Raquel Sans, i figures històriques com Carme Forcadell, Joan Puigcercós i Joan Manuel Trasserras, podria haver estat més un handicap que una ajuda. Tampoc ajuda la falta d'un lideratge fort -Xavier Godàs no és algú conegut, i ni tan sols aclareix si seria el candidat a la presidència de la Generalitat- en un moment en què Carles Puigdemont ha estat elegit president de Junts per liderar-ne una de nova etapa.

Els roviristes no llencen la tovallola i de portes per a fora intenten vendre optimisme considerant un "èxit" la consecució de 1.500 avals. Recorden que van començar la campanya molt més tard que Militància Decidim, i que podrien sumar els crítics una vegada demostrat que no tenen força per fer la guerra pel seu compte. Però el projecte no té diferències substancials amb el d'Oriol Junqueras, que en canvi ha aconseguit una sòlida base de suports a l'àmbit municipal.

Entrar o no entrar al Govern, aquesta és la qüestió

El projecte d'Oriol Junqueras gairebé no es desvia del rumb iniciat el 2019, quan es va allunyar progressivament de l'independentisme per acostar-se als socialistes i eixamplar la base. Tot i mantenir-se a l'ombra durant els acords d'investidura amb el PSC, l'expresident és favorable a mantenir els acords. Ara com ara descarta entrar al govern de Salvador Illa però deixa la porta oberta, i aquesta serà una de les decisions de més importància que haurà de prendre si surt elegit.

Salvador Illa espera el congrés d'ERC per negociar els pressupostos amb els republicans, i és clar que una victòria de Junqueras seria favorable als interessos. Els socialistes podrien tenir preparada una oferta perquè Junqueras entri al seu executiu. La mà dreta, Elisenda Alamany, ha estat la gran valedora de l'acord de govern entre ERC i el PSC a l'ajuntament de Barcelona, que ara podria fer extensiu al Govern de la Generalitat.