Es disparen els homicidis a Catalunya: un problema a l'alça

Opacitat en la informació

Les dades no són oficials, però s'especula que el nombre d'homicidis del 2023 hauria estat de rècord. Tal com recull ElCaso, la xifra d'assassinats a Catalunya rondaria els 70, 25 més que el 2022. Pel que sembla, molts estan relacionats amb el tràfic de drogues.

De moment, no podem precisar més: l'opacitat del Departament d'Interior és notable. Fins i tot en casos resolts, no se sap per exemple la nacionalitat o l'arma homicida. Atesa la política de seguretat que ha adoptat el Govern, no sembla que veurem un canvi en l'anàlisi per part seva.

D'altra banda, mentre no hi hagi dades que ho corroborin o desmenteixin, l'enllaç entre immigració irregular i inseguretat continuarà circulant. Encara que sigui a nivell estatal, les dades del Ministeri d'Igualtat mostren que els estrangers cometen en proporció el triple de feminicidis.

Així mateix, les dades del Departament de Justícia confirmen que els presos estrangers ja són majoria a les presons catalanes. Recentment, hem vist els funcionaris de presons demanar la dimissió de la consellera Ubasart. Protesten per l'augment d'agressions dels presos envers els treballadors.

El debat polític

El conseller Elena insisteix que Catalunya “és un país segur malgrat extrema dreta”. Però, més enllà de la inseguretat o de la percepció d'inseguretat, el tema ha passat del carrer als partits. De fet, el més segur és que cobri protagonisme: té aspecte de convertir-se en la línia de separació entre els partits.

Els de Puigdemont estan en el procés de tornar a ser un partit d'ordre a tots els terrenys. Des de la seva estandardització política fins al canvi d'orientació amb la qüestió de la immigració i la inseguretat. A Madrid, per exemple, ja demanen canvis en el codi penal per endurir-lo.

Per la seva banda, ERC parla que es tracta de percepcions grapejades per la dreta i l'extrema dreta. Els republicans no van trigar a avisar Junts que s'acostaven a “postures d'extrema dreta” amb el suport que van donar als seus alcaldes al Maresme.

Finalment, la CUP es manté en la postura de parlar del model de convivència i d'integració. Parlen que, amb el canvi d'orientació, el que molesta Junts és que la multiculturalitat representi una “disputa a la catalanitat”. Encara que el més probable és que, el que vulgui disputar Junts, siguin els vots que se'n van a la dreta identitària d'Aliança Catalana.