Blanca Martínez ('Mariliendre'): 'És bonic el suport que té Martin, però aclapara'

Blanca Martínez és la gran protagonista de 'Mariliendre'.  La sèrie musical, produïda pels Javis, va arribar a atresplayer el passat diumenge 27 d'abril. La protagonista de 'Mariliendre', Meri Román, era una reina de la nit gai madrilenya, però d'això ja han passat 10 anys.

D'aquesta manera, en una entrevista per a TVeo, Blanca Martínez parla del seu paper a 'Mariliendre'  i el que ha suposat per a ella la sèrie. Analitza el seu paper a la sèrie, també a nivell musical, així com de la seva relació amb Martin Urrutia.

Què opines d'aquest fenomen? Per què creus que sorgeix aquesta amistat clàssica de les mariliendres i els gais?

No sé com sorgeix, però sento que és una cosa que potser es porta una mica per dins. Sense ser conscient ara ho penso i a l'escola defensava el noi gai amb qui es ficaven per anar a ballet, però no ho feia perquè fos gai, perquè teníem deu anys i tu no ets conscient d'aquestes coses, sinó perquè em semblava que era el que calia fer i el que és just. Ara, amb aquesta edat i ja sent conscients de les coses crec que és una cosa que portes aquí. Veus els amics i encaixes amb això i dius és que jo he d'estar aquí, he de defensar aquesta gent, donar-los suport i anar-me'n de festa amb ells perquè és el que jo sento que és així.

Creus que va més enllà la relació i podria considerar-se un amor platònic?

A 'Mariliendre' es pot veure una mica aquesta relació platònica, que crec que passa una mica quan ets adolescent amb els teus amics. Jo no em vaig enamorar del meu amic gai, però em vaig enamorar del meu millor amic de l'institut. Aquí a Meri, en concret, li pot passar i, en aquest cas, Jere és gai. Quan ets jove i tens una amistat tan estreta que comparteixes tantes coses, confessions, emocions, hormones a l'aire, és fàcil que la línia es desdibuixi una mica.

Com és aquest moment en què et arriba la proposta per treballar en un projecte dels Javis com és 'Mariliendre'?

Tenia molt clar que jo no anava a fer 'Mariliendre' perquè al principi no em volien fer prova. Al final vaig aconseguir que me la fessin, però van ser dos mesos i cada setmana que passava pensava que no. I una altra vegada una altra prova i seguia pensant que no i que no. Estava segura que no i quan em van trucar crec que estava amb la meva companya de pis i va saltar i va cridar ella més que jo, perquè jo em vaig quedar en xoc. Va ser un gran subidón. Jo em vaig entossudir a fer prova per això perquè sóc una mariliendre, era per a mi. Era el meu projecte i quan van dir que era musical vaig dir "ja l'hem espifiat". Però al final s'ha pogut.

Com ha estat aquest procés d'interpretar el personatge, però no ser tu la persona que canta?

El suport que he rebut és tant i estaven tan a tope amb mi, que hi va haver un moment que vaig dir: 'Escolta, que canto jo'. I em van dir: bé, tampoc et vinguis tan amunt. Mai he passat per classes de cant, ni per classes de coach vocal, i és tot un univers. Fins i tot a mi mateixa, a l'hora d'interpretar, col·locar bé les coses per cuidar la meva veu, que també és instrument de l'actor, ha estat molt guai aprendre segons quines coses. Després, el treball que hem fet, que han estat moltes hores amb María Arévalo per encaixar totes aquestes peces, crec que val molt la pena.

Hi ha gent que em acaba de dir que si no ho arribo a dir no se n'adonen i crec que això és el bonic i part de la fantasia també d'aquesta sèrie, que Meri és la gran cantant. Van ser moltes hores de respirar on respirava ella, de col·locar les vocals finals la boca d'una determinada manera, com recolzar el cos, perquè aquí estàs cantant una nota molt alta i llavors el cos es contreu... Coses bojes que jo em feia després d'estar rodant dotze hores. Són moltes hores que calia encaixar enmig d'un rodatge i era una pallissa, però val la pena.

Quin és el teu himne dels 2000?

Jo amb els meus amics i un que és molt Chueca és "Dime". Quan vaig escoltar la versió que han fet aquí se'm van posar els pèls de punta, perquè és tan diferent... És una cançó que la tens ficada al cap i veure aquesta versió i vaig dir: 'no m'ho puc creure'.

'Mariliendre' també dona visibilitat a cossos no normatius amb total naturalitat, sense que sigui part de la trama...

És una cosa que jo penso, perquè no vull ser abanderada de res, però és veritat que, inevitablement, en personatges protagonistes en la ficció no apareix gairebé gent amb el meu cos. Si apareix és perquè la història va de què lletja, que malament se sent amb el seu cos, que trista està… I la realitat no és aquesta. La realitat és que existim gent amb tot tipus de cossos i tot tipus de formes i que l'afició de reflectir la realitat i que la gent s'identifiqui. És el guai, que no vagi d'això, i si es pot obrir una porta perquè això passi més, tant de bo sigui així.

Com ha estat treballar amb Martin, que era el seu primer projecte com a actor?

Em sentia una mica al mig. Hi ha gent com Nina, Maríano, Omar o Carlos que han fet molts més projectes que jo i m'ensenyen moltes coses i m'hi fixo i aprenc moltíssim. Però també hi havia Yenesi, Martin i Álvaro i jo em veia i em recordava de mi. De totes aquelles vegades que ens enamorem el primer dia que trepitges un set i veies aquelles cares entre nervis, il·lusió, ganes, voler fer-ho bé... És clar que els volia cuidar, igual que em cuiden a mi, que és com s'ha de treballar en un set per estar tots a gust. I també aprens molt de la gent que arriba nova.

Com vius tu des de dins el fenomen fan que envolta Martin?

És aclaparador. Hi ha hagut moments que em semblaven increïbles, pensava 'com pot estar passant això?'. Per exemple, no se sabia res encara de la sèrie, però la nota de premsa la van haver de treure abans de temps perquè les fans havien descobert tot el pastís per un reflex d'unes ulleres de Javi Calvo. És bonic el suport i és bonic que t'acullin, però és cert que hi ha moments que aclapara.

Vaig anar a veure'l al final de gira a València, que vaig anar amb un amic meu que viu allà, que tots dos comentàvem 'Operación Triunfo'. Va acabar el concert, vam estar al backstage i en sortir havien passat dues hores del final del concert i jo pensava que fora ja no hi hauria ningú. Però hi havia molta gent amb la cara enganxada a les tanques cridant 'Mariliendre'. El meu amic es va quedar planxat.

T'agradaria poder fer una segona temporada? El final d'aquesta primera dona peu a continuar amb 'Mariliendre'?

Crec que tots estaríem encantats que hi hagués una segona temporada i ens llancem a la piscina sense mirar. El final que té la sèrie és molt bonic i no et dona la sensació que et deixin malament, però és una sèrie que dona per tant… Les històries de cadascú, veure on pot arribar Meri ara que s'ha fet totes aquestes preguntes. També cançons, com ha dit Javi, dels 2000 n'hi ha per avorrir. Nosaltres des del rodatge ja estàvem fent peticions per a una segona temporada. Tant de bo n'hi hagi, jo encantadíssima.