El president de Vox, Santiago Abascal, intervé durant l'acte de cloenda de l'Assemblea General del partit, al Recinte Firal d'IFEMA MADRID, el 24 de juny de 2023
POLÍTICA

Vox davant del seu propi futur

En els pròxims mesos, la formació s'enfrontarà a diversos reptes electorals que determinaran el seu futur més immediat


Ahir vam saber de la rebel·lió dels diputats de Vox a les Balears. És simbòlic: arriba just al moment en què el partit s'havia reestructurat. A més de garantir la continuïtat orgànica, el partit d'Abascal té diversos reptes electorals al davant.

Eleccions i competició amb el PP

La situació de Vox es pot analitzar a dos nivells: un de superficial i un altre d'estructural. El primer és a la vista: el partit s'ha enfrontat a un procés de reestructuració interna del qual encara se'n noten les conseqüències. Tot i que ja una mica lluny, tot va començar amb la marxa de Macarena Olona i, després, d'Espinosa de los Monteros, que va ser una pèrdua significativa.

El portaveu de Vox al Congrés, Iván Espinosa dels Monteros, durant una roda de premsa posterior a la reunió de la Junta de Portaveus, al Congrés dels Diputats, a 16 de maig de 2023

La sortida d'Espinosa de los Monteros es va interpretar per part dels analistes com la fi de l'esperit liberal de Vox. Per tant, hauria triomfat el sector conservador, catòlic i concentrat en l'antiglobalisme, l'Agenda 2030 i coses per l'estil. Aquesta situació va derivar en un sisme intern que Abascal va resoldre aquests mateixos dies: més poder als territoris, nova cúpula i Garriga de número dos.

Tot i que el 'timing' hagi estat casual, l'arribada de Garriga a la vicepresidència coincideix amb la crisi del partit a les Balears. Cinc diputats descontents amb la direcció de Madrid han expulsat dos alts càrrecs del seu partit. Garriga ha hagut de sortir a posar ordre i ha proposat l'expulsió d'aquests cinc:

Després hi ha l'element estructural, que es concreta en dos fronts: la competició amb el PP i les eleccions que hi ha al davant (gallegues, basques, europees i catalanes). Aquestes cites electorals mostraran si la nova orientació ideològica és compartida pel votant. O si, al contrari, Vox s'enfronta a un procés de decadència.

Un any mogut per a Vox

La música que se sent a Europa agrada a Vox: les enquestes assenyalen que la dreta identitària tindrà el segon lloc al Parlament Europeu. Abans d'això, però, venen les gallegues i segurament les basques, la data de les quals està sense concretar. Com per al PSOE i per al PP, Galícia és un bon termòmetre del que ha de venir. Si Vox no aconsegueix entrar al parlament gallec, es confirmarà que el discurs de Feijóo i del seu successor, Alfonso Rueda, encara sedueix el votant conservador.

Aquest és l'altre element: la competència amb Feijóo. Fa temps, a E-Notícies vam explicar que el líder del PP es va lamentar de no haver estat més dur amb Vox a la campanya de les generals. Sánchez va demostrar que la seva estratègia de la por amb l'extrema dreta va funcionar: encara més, va funcionar fins al punt que el PP s'ha automarginat.

Muntatge amb un pla mitjà curt de Santiago Abascal amb cara seriosa i un altre d'Alberto Nuñez Feijóo somrient

Un cop assumit el cop, Feijóo va reorientar les seves forces i va fer un pols a Vox. El que Feijóo no vol és que treure's marge de maniobra a si mateix per pactar. En qualsevol cas, encara cal veure si això li funcionarà. Ayuso triomfa precisament per tenir un discurs dur i Alejandro Fernández insisteix que ja no és possible entendre's amb el PSOE.

Tot això representa un repte per a Vox durant un any que, a més, serà electoralment molt mogut (i el 2025 comença amb les catalanes). El més urgent és estabilitzar el partit, cosa que Garriga potser farà amb un càstig exemplar. Després, la formació haurà d'ajustar el discurs en funció dels resultats electorals que obtingui a les eleccions successives.

➡️ Política

Més notícies: