Europa Press
Els partits identitaris i antiglobalistes mantenen la seva tendència a l'alça a tot Europa. Ho estem veient a molts països i té tota la pinta que també ho veurem a les properes eleccions europees, que se celebraran del 6 al 9 de juny.
Pel que fa a la política nacional, partits com els Germans d'Itàlia (Fratelli d'Itàlia) de Giorgia Meloni o el Fidesz de Viktor Orbán a Hongria ja governen. Altres com el Partit per la Llibertat (PVV) de Geert Wilders estan buscant formar un executiu després de guanyar les eleccions als Països Baixos.
Finalment tenim formacions com Alternativa per a Alemanya (AfD), l'Agrupació Nacional a França o Demòcrates de Suècia (SD), als quals les enquestes els auguren un exitós futur immediat. Els suecs ja són el segon partit més votat i els sondejos els consoliden com a principal alternativa als socialdemòcrates. Mentrestant, les enquestes situen els alemanys com a segona força del seu país i Marine Le Pen com a candidata més votada a les presidencials, doblant els seus rivals.
Geert Wilders, guanyador de les últimes eleccions als Països Baixos | @geertwilderspvv
Tots ells també afronten amb optimisme les properes eleccions al Parlament Europeu. Això sí, també tenen davant seu el gran repte d'unir-se en un mateix grup parlamentari, una assignatura pendent que, des de fa temps, ja és sobre la seva taula. I és que, avui dia, els anomenats partits identitaris es troben dividits a Estrasburg: Identitat i Democràcia (ID) per una banda i Conservadors i Reformistes (ECR) per l'altra.
Tot i que tots coincideixen en molts aspectes, com la defensa de la sobirania nacional o el control estricte de les fronteres, també divergeixen en altres, com la seva posició respecte al feminisme, el moviment LGTBI o Rússia. A Identitat i Democràcia trobem Marine Le Pen, l'alemanya AfD, el PVV holandès de Geert Wilders, la Lega de Matteo Salvini o el Vlaams Belang de Bèlgica. En canvi, a Reformistes i Conservadors tenim Vox, Giorgia Meloni o els suecs SD. Mentrestant, Viktor Orbán continua anant per lliure després de marxar del Partit Popular Europeu i encara no se sap amb quin grup unirà les forces.
Alguns (com Matteo Salvini o Vox) prioritzen més que altres (com Fratelli d'Itàlia) aquesta possible unió entre les dues grans famílies de la dreta identitària. En qualsevol cas, és una qüestió que sobrevola el panorama polític europeu des de fa temps. De fet, molts dels actors implicats ja en van parlar a la cimera organitzada per Vox a Madrid fa dos anys, a la qual van acudir Marine Le Pen, Viktor Orbán o l'amfitrió Santiago Abascal, entre d'altres.
Jimmie Akesson ha consolidat la seva SD com a alternativa als socialdemòcrates a Suècia | Jimmie Åkesson
Més enllà de les coincidències ideològiques, els resultats del juny que ve a les eleccions europees poden empènyer encara més la fusió dels dos grups. I és que, ara com ara, les enquestes vaticinen que podrien aconseguir els millors resultats de la seva història fins al punt que podrien formar el grup amb més força dins del Parlament Europeu.
Un sondeig del Consell Europeu de Relacions Exteriors situa els populars com a guanyadors amb 173 escons (9 menys que els que té actualment). Més forta seria la caiguda per als socialdemòcrates, que perdrien 23 escons fins a situar-se als 131, fet que els permetria continuar sent el segon grup de l'Eurocambra. Tot això, sempre que no hi hagi unió en un mateix grup dels partits identitaris.
I és que, tots plegats, aquestes formacions antiglobalistes aconseguirien superar populars i socialdemòcrates. ID seria la tercera força del Parlament Europeu, passant de 58 a 98 escons. ECR també pujaria 18 escons i passaria a tenir-ne 85, sent la cinquena força, a un sol diputat dels liberals de Renew Europe. ID i ECR junts tindrien 183 escons, als quals es podrien afegir els del partit de Viktor Orbán, que a les últimes eleccions va treure 13 escons i aquest juny podrien ser fins i tot més. En total, els partits identitaris s'aproparien als 200 seients a l'Europarlament.
Més enllà de si finalment hi ha fusió o no, aquest sondeig augura que la propera legislatura a Europa estarà marcada per la força de les formacions reticents a l'Agenda 2030 i que aposten per reforçar la sobirania nacional i el control ferri de les fronteres davant del problema amb la immigració que es viu a tot el continent. Des de fa temps que alguna cosa està canviant a Europai, a partir d'aquest juny, podria tenir el seu impacte a les polítiques que es potencien des de la Unió Europea.
