Els possibles pactes postelectorals obren una nova divisió dins d'ERC

Un sector ERC es vol replegar al processisme i per tant tornar a entendre's amb Junts. Un altre sector, en canvi, vol salvar els mobles i cercar el tripartit. Aquesta diferència dins d'ERC revela que l'intent d'estabilitzar el partit encara és això: un intent.

Fontaneries Sabrià

L'elecció d'un candidat és un moment tens per a un partit: cal aparentar unitat i alhora avançar-se a l'adversari intern. Al marge, és clar, que un candidat arrossega multitud de possibles càrrecs, és a dir, d'interessats. En el cas d'ERC, això es va viure fa poc i la ressaca encara els dura.

La qüestió és que necessitaven un candidat per a les properes autonòmiques. Els contendents van ser Junqueras i Aragonès: al final, va guanyar Aragonès i tots els que el segueixen. Un cop controlat el partit, Aragonès va fer una remodelació del Govern per, entre altres coses, calmar les aigües. De moment, sembla que no funciona.

Aquesta remodelació va consistir a elevar a viceconseller Sergi Sabrià, assidu a les moquetes i peça indispensable de tot partit. La seva funció: mantenir l'ordre de portes endins, comunicació i electoralisme. D'altra banda, Sabrià és un home de partit i només un home de partit. Aragonès li ha donat un càrrec per, en resum, donar cos institucional a la seva funció: que ERC tingui capacitat de foc. Cosa que ara mateix es dirigeix contra Illa i per al que Sabrià és molt útil atesa la seva aversió congènita al PSC.

A l'altra banda del 'ring' hi ha els que volen un tripartit. L'últim a recolzar-lo va ser Joan Tardà, que va escriure una columna a El Periódico per justificar-ho. L'arsenal, l'habitual: fer front a l'extrema dreta, els reptes comuns del progressisme i la necessitat d'arribar a acords.

Ara, Tardà ha tornat a tocar el xiulet davant de l'última jugada de Sabrià per atacar el PSC i, de passada, la possibilitat d'un tripartit.

Enfonsar el cuirassat Illa

Illa és la peça a batre: se'l percep com la centralitat i com el que podria guanyar en les properes autonòmiques. Un altre assumpte és amb qui governarà. Però això, ara, no importa: l'objectiu d'ERC, Sabrià mitjançant, és atacar el PSC. Per això, Sabrià ha dit que Junts i ERC comparteixen cicatrius i que “hem de tornar a generar oportunitats de tornar a governar junts”.

A això, Tardà ha respost amb un missatge a les xarxes. I Rufián, que passava per allà, ho ha retuitejat, o sigui, que també recolza el tripartit:

Tardà ve a dir al “company” Sabrià que no. Que ara ERC vol practicar a l'Ajuntament de Barcelona per, després, estendre el tripartit a la Generalitat. I que “el debat sobre la propera legislatura encara no l'hem iniciat”. Això no deixa de ser cridaner perquè, a la seva columna d'El Periódico, Tardà va demanar que ERC, PSC i els Comuns s'entenguessin per “la governació de les institucions”.

En resum: a Palau ja veuran si en el futur pacten amb el PSC i mentrestant van contra Illa. Per això, l'encarregat és Sabrià, que intenta desempolsar la independència com a factor unificador amb Junts. De fons, les tensions internes amb què fan de llevadores del tripartit a Barcelona. I l'aparença d'unitat doncs és això: aparença.