Alberto Núñez Feijóo fa un pols a Vox

Feijóo no es creu les amenaces de VOX de trencar els diversos governs que tenen en comú. I el mateix ha fet fer als seus barons territorials: no creure's el fanal. El líder dels populars demana calma als presidents autonòmics i els diu que els d'Abascal no s'atreviran a trencar.

Feijóo tranquil·litza els seus: 'fanfarronades d'Abascal'

Les amenaces venen des d'algunes comunitats autònomes. O així ho explica Elconfidencialdigital, que assegura que els líders territorials de València, Extremadura i Aragó han traslladat a Feijóo les amenaces de VOX. Els d'Abascal haurien dit al PP que si admeten a tràmit la llei d'amnistia al Senat, deixaran caure els governs en comú.

La resposta de Feijóo és simple: que no s'ho creguin. En una ronda telefònica d'aquesta setmana els ha intentat calmar dient-los que 'no es creguin els desafiaments de Vox'. Segons el president del PP, és una postura maximalista que no gosaran materialitzar.

Feijóo ho fia al fet que si Vox sortís dels governs compartits, 'es convertirien en irrellevants'. Recordem que el poder real de què disposa Vox és a les cinc autonomies, cinc diputats i 135 ajuntaments que comparteix amb el PP. I ha argumentat aquesta postura amb un exemple: que Podemos va amenaçar durant temps el PSOE amb el mateix i no van fer res.

'Cal acostumar-se a escoltar sense immutar-se les fanfarronades d'Abascal', hauria dit Feijóo segons aquest mitjà. A més, Feijóo ja estaria acostumat als intents d'Abascal de trencar els acords. Des de Gènova entenen que a Vox necessiten marcar un perfil propi, però que mai no ho necessitaran tant com per fer fallida les aliances.

El PP es reorganitza amb un pla propi

Tot el que Feijóo fa, des de distanciar-se de Vox fins a reorganitzar el partit, obeeix a una sorpresa. La que va tenir ell mateix quan es va trobar que no havia guanyat les eleccions amb el marge que li van prometre els gurus. La seva estratègia durant la campanya electoral passada va poder no respondre al que ell considerava que era el correcte.

Ara, pel que fa a Vox, hauria donat un dels canvis que ell considerava necessaris. I era tenir un discurs més marcat contra els d'Abascal. La raó és electoral: per guanyar, el PP sap que necessita la famosa “transversalitat” i treure's la llufa de l'extrema dreta.

Arribaria fins al punt de parlar d'una 'ruptura dolorosa' amb Vox si fos necessari. Això, és clar, respon a la possibilitat que la legislatura sigui curta. El PP necessita “eixamplar la base”, que diria Aragonès, i Feijóo sembla disposat a fer-ho amb tot el que impliqui.