L'aeroport del Prat com a exemple del que falla a Catalunya

La política catalana s'ha acostumat a assenyalar Madrid com el principal culpable de tot el que passa. Els madrilenys ens roben la Fórmula 1, ens prenen empreses gràcies a la seva fiscalitat i ara també es queden amb l'ampliació de Barajas. Res més lluny de la realitat en aquests tres casos. Barcelona perdrà la F1 per desídia política i mala gestió, té una fiscalitat asfixiant per decisió pròpia i s'ha quedat sense ampliar el Prat per indefinició.

Així de simple, així de clar. Pedro Sánchez anunciava la setmana passada a Fitur que el Gobierno invertirà 2.400 milions d'euros a Barajas. L'aeroport madrileny esdevindrà el principal lloc de pas per als europeus que van a Amèrica Llatina i atacarà el mercat asiàtic. Passarà de 60 milions de passatgers a 90 en menys de deu anys, mentre que el Prat continuarà estancat amb gairebé 50 milions de passatgers.

Aena -és a dir Sánchez- va posar a sobre de la taula des del 2018 la possibilitat d'invertir 1.700 milions d'euros a l'aeroport català. L'objectiu era ampliar la infraestructura, amb una nova terminal, l'extensió de la pista principal, la construcció d'un hotel a la T2 i la posada en marxa d'un pol logístic, entre altres inversions. El Prat passaria a ser una ciutat aeroportuària, una infraestructura que podria competir amb Barajas.

La proposta va topar amb la negativa d'ERC i Junts, que governaven conjuntament la Generalitat. "El Gobierno vol que Catalunya torni a ser un motor econòmic d'Espanya, però no imposarà aquest projecte perquè la Generalitat no ho fa possible", va dir la ministra Raquel Sánchez el setembre del 2021. Un mes abans, Sánchez havia arribat a un acord amb la Generalitat, però, curiosament, l'executiu de Pere Aragonès va canviar d'opinió.

Totes dues institucions van arribar a signar un document, però poc després el Govern de Catalunya va assegurar que no podien avalar l'acord perquè "destrossaria" l'espai natural de la Ricarda, proper a l'aeroport. El problema se centrava en l'ampliació de la tercera pista, bàsica per al creixement del Prat. Des de llavors, s'han succeït les propostes perquè l'ampliació no tingui impacte ambiental, però mai no ha estat una prioritat per a Pere Aragonès.

Tant és així que va pactar amb el PSC fa un any debatre l'ampliació de l'aeroport del Prat amb el Gobierno i no van moure cap fitxa el 2023. És més, Esquerra ha defensat alguna vegada que el futur de l'aeroport "no passa per una ampliació". Des d'aleshores, ERC ha rebutjat ampliar la pista sense afectar la Ricarda, una pista sobre el mar i qualsevol solució que no impacti al medi ambient, com havien anunciat. El resultat? 2.400 euros per a Barajas i res per al Prat.

Un Govern sense propostes

I aquí és on hem anat a parar. Gener del 2024 i no sabem què proposa el Govern de Pere Aragonès per a l'Aeroport del Prat. Seguim sense descobrir-ne el model, si defensa que no ha d'arribar més turisme o si vol ampliar la tercera pista sense tocar aigua o els aiguamolls. Josep Sánchez Llibre, cara visible de Foment, assegurava fa uns dies que Aragonès es va comprometre a escoltar les propostes -fins a onze- i ampliar el Prat amb una d'elles. L'únic que sabem avui és que Sánchez i Aragonès en parlaran, però més endavant, sense crear la comissió encara.

Aquest és el gran problema de la Catalunya processista. La indefinició com a norma. L'any 2023 es van publicar dues enquestes que assenyalaven que la majoria de catalans i barcelonins estan a favor d'ampliar l'aeroport. Només els Comuns i la CUP –i les seves associacions properes– s'han mostrat obertament contràries. ERC juga a despistar i fa de l'ambigüitat una manera de gestionar el conflicte.

Fa un any, Ernest Maragall assegurava que ERC estava a punt de desbloquejar l'ampliació i que els polítics devien prendre decisions “per fer possible més vols intercontinentals”. Salvador Illa ja es mostrava llavors prudent, recordant que “no seria la primera vegada que hi ha veus discrepants a Esquerra”. No s'equivocava. Ha passat un any i no sabem què vol Pere Aragonès per a una de les infraestructures clau de Catalunya.

No podem exigir als nostres governs que segueixin l'opinió majoritària, encara que seria el més assenyat. Però sí que hem de demanar que ens expliquin els fulls de ruta, les seves propostes per a qüestions estratègiques. Perquè, si no, passen els trens, les inversions i altres comunitats aprofiten les oportunitats. I això és exclusivament culpa nostra.