L'última enquesta del CEO dispara els nervis a Junts: Orriols els guanya l'esquena

Des que va sorgir Aliança Catalana sembla clar que Junts ha canviat el seu discurs. De compartir el progressisme ambiental del procés, Junts ha endurit el seu discurs de cara a la galeria. En poc temps, els de Puigdemont han passat de demanar el tancament dels CIE a no voler més immigració.

Si es fa un repàs del ball entre Junts i el PSOE, s'observa que moltes de les presumptes concessions del PSOE estan relacionades amb la immigració o la seguretat. El Gobierno, per exemple, va deixar que Junts es posés la medalla de proposar un enduriment legal contra la multireincidència. De la mateixa manera, Junts ha lluitat pel traspàs de la immigració a Catalunya o per no rebre més ‘menes’.

D'altra banda, ja s'han vist exemples de la torpesa de Junts amb Aliança Catalana. El cas més clar va ser el de la moció de censura fantasma a Ripoll. D'abanderar una aliança contra natura, Junts va passar a fer marxa enrere i deixar a Orriols d'alcaldessa. Més enllà de les grans explicacions, Junts va canviar d'opinió perquè sabien que el 2027 Orriols arrasaria a Ripoll.

Però les últimes dades del CEO no mostren que l'estratègia maximalista de Junts estigui funcionant. Al contrari: Aliança Catalana es manté impassible en les enquestes i li roba de l'ordre de 7-8 diputats a Junts. És a dir, Orriols quintuplica els seus resultats a costa de Puigdemont.

Aquestes dades apunten a una dinàmica curiosa dins de la Catalunya postprocessista. I és que, el que semblava que seria un col·lapse per a l'esquerra, està perjudicant molt més a la dreta. De fet, la CUP es queda igual i ERC fins i tot puja una mica. En conseqüència, l'altre gran beneficiat de les pèrdues de Junts és el tripartit, que és d'esperar que reforci la seva oposició deliberada a Aliança Catalana.

Dos motius: bombes de fum amb el PSOE i doble joc a Catalunya

Es poden identificar dues causes que expliquen aquesta situació. La primera és que Junts intenta jugar a dues bandes. Al mateix temps que presenta un perfil mediàtic molt dur, compren mesures de l'establishment perquè la seva oposició a AC no sigui tan evident. Allà hi estan els discursos de figures com Madaula o Colomines, o posicionaments contradictoris com els cursos de català per a imams radicals o l'àrab a les escoles públiques.

Junts, en resum, té el problema de qualsevol dreta occidental sistèmica. D'una banda, no pot sortir del sistema perquè en gran part viu d'ell (subvencions a partits, mitjans afins, etc.). D'altra banda, no té la suficient força per oposar-se a la competència que li ve des de fora del sistema (AC).

La segona causa és que, un cop col·lapsat el procés, el votant natural de Junts ha quedat molt desencantat. Això es tradueix en que és molt difícil convèncer-lo que les maniobres amb el PSOE són reals i no bombes de fum per guanyar perfil mediàtic. Hi ha casos sagnants, com el del català a Europa. A més, tampoc ajuda que Junts carregui contra Rodalies al mateix temps que té a un dels seus dins del consell d'administració de Renfe.

Finalment: les dades d'aquesta última enquesta són especialment importants per una altra raó: la legislatura encara està en els seus inicis. Caldrà veure com continua aquesta dinàmica fins al 2027, any de les municipals i les autonòmiques. Fins aleshores, no és descartable que Junts pugui ser la víctima del canvi de rumb que viu Occident i que Catalunya somatitza amb els seus propis temps.