Agencia 6 de cada 10 detinguts per gihadisme a Espanya queden en llibertat: què està passant
L'any passat hi va haver menys deportacions que el 2023 malgrat l'augment del nombre d'operacions antiterroristes
La detenció aquesta setmana d'un gihadista fugit a Espanya que va matar tres persones durant la seva desaparició ha qüestionat el funcionament del sistema. Tot i haver estat condemnat dues vegades i haver passat dos anys a presó, Allal El Mourabit havia estat posat en llibertat vigilada. La seva família va denunciar la seva desaparició abans que aquest perillós gihadista, altament radicalitzat, cometés tres assassinats a Navarra i Catalunya.
El gihadista fugit que va matar tres persones, una d'elles a Catalunya | Redes sociales
La policia va detenir recentment deu pakistanesos a Barcelona que planejaven decapitar infidels, i sis d'ells van ser posats en llibertat. Davant de casos com aquest, creix la preocupació sobre el sistema de seguretat antiterrorista a Espanya. Malauradament, no són casos aïllats.
El 2024 les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat van dur a terme 33 operacions contra el terrorisme islamista a Espanya, i van efectuar 81 detencions. Només 33 d'ells van ser enviats a presó. La resta, un 60% (sis de cada deu), van sortir en llibertat.
La dada crida l'atenció davant l'augment de l'activitat terrorista des de l'inici de la guerra a Gaza, a l'octubre de 2023. Espanya i Catalunya són zones vermelles del gihadisme internacional. Tot i això, la majoria dels detinguts estan al carrer.
Per què molts no entren a la presó
Les dades surten de l'Observatori Penitenciari Gihadisme 2024, efectuat pel sindicat penitenciari ACAIP-UGT. La situació és molt preocupant perquè a més, segons la mateixa entitat, el decalatge entre detencions i condemnes judicials efectives podria ser encara més gran.
L'informe revela que la majoria dels empresonats, un 63,6%, estan acusats d'enaltiment del terrorisme, propagació i adoctrinaments. Un 6% pertanyen a organització terrorista, mentre que el 18% van ser acusats de col·laboració. Tot i així, els autors de l'informe adverteixen de la manca de dades oficials que impedeix fer un retrat més global del problema.
El que sí evidencien les dades és que hi ha una preocupant discordança entre la tasca policial i l'acció judicial. Està passant en molts altres àmbits de la criminalitat convencional. La tasca de la policia acaba sent moltes vegades inútil perquè els detinguts surten al carrer, beneficiats per un sistema garantista i, a més, col·lapsat.
La policia va batre rècord d'operacions antigihadistes el 2024 | E-Noticies
Els jutges solen aplicar les mesures cautelars de la forma més preventiva, atenent a circumstàncies com la possibilitat de reincidència o el risc de fuga. Només s'aplica la presó preventiva en casos on hi ha un pes suficient de la prova, o que comporten una especial perillositat.
En el cas del gihadisme, això és un problema perquè moltes vegades la policia actua el més aviat possible per avortar possibles atemptats. Això fa que moltes vegades detinguin persones sense les proves suficients perquè els jutges puguin decretar mesures preventives. Però la policia ho té clar, prefereixen detenir el sospitós abans que actuï encara que això comporti després una pena menor.
3.000 estrangers expulsats el 2024
Davant d'aquesta situació cada vegada és més gran el clam per augmentar les deportacions d'estrangers delinqüents i vinculats amb el terrorisme. Espanya va expulsar l'any passat 3.031 estrangers, en procediments iniciats per les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.
El Govern assegura que el 90% de les expulsions en l'última dècada van ser tramitades per activitats contra la seguretat nacional. Però encara que l'any passat hi va haver més operacions antiterroristes que el 2023, en canvi hi va haver menys deportacions. Concretament 59 menys, ja que el 2023 es van executar 3.090 ordres d'expulsió del territori nacional.
La gran majoria dels detinguts i expulsats per activitats terroristes són marroquins o d'origen magribí. Segons dades de l'Observatori, un 39% dels empresonats l'any passat eren marroquins, mentre que el 34% tenien nacionalitat espanyola. La majoria dels espanyols eren d'origen magribí, i residien a Ceuta i Melilla.
Més notícies: