L'última de l'ANC: el Parlament de Catalunya està 'segrestat' i 'violat'

Com s’ha anat explicant, el processisme s'ha instal·lat en el record i en la celebració de dates il·lustres. Algunes d'aquestes van ser la Diada i l'aniversari del referèndum de l'1-O. En tots dos casos, les celebracions van estar marcades per les fortes desavinences internes i pel seu escàs impacte social.

L'última data destacada a celebrar-se va ser ahir mateix, dia 27 d'octubre, quan es commemorava el setè aniversari de la declaració d'independència. La mateixa que va durar menys de deu segons i que va deixar Catalunya en una terra de ningú. Va ser aquella jornada que va deixar les reveladores imatges de les masses independentistes passant de l'alegria al plor.

Des de llavors, diu l'ANC, el Parlament de Catalunya “s'ha convertit en un parlament bord i segrestat”. El motiu són les intervencions i “ingerències” del poder judicial, cosa que no permet que hi hagi “lleis i decisions sobiranes”. Entre elles, la pèrdua de la majoria independentista, que ha donat lloc a la presidència d'Illa (amb els vots d'ERC).

L'ANC va fins i tot més enllà i es remunta fins al 1714, data en què Catalunya celebra una altra derrota. “Espanya està ocupant per la força el Principat de Catalunya des del 1714 i aquesta ocupació s'ha aguditzat encara més des de fa 7 anys”. La raó de fons per destacar els darrers set anys entre els teòrics 310 anys "d'ocupació" és que no es va respectar el referèndum del 2017.

A tall de conclusió, l'ANC crida el poble català "a continuar el camí de l'alliberament nacional". Per aconseguir-ho, l'entitat presidida per Lluís Llach anunciarà properament (un altre) full de ruta. Com es va explicar a E-Notícies, la creació d'aquest full de ruta ha despertat força tensions al si de l'ANC.

Restes de processisme

L'ANC torna a donar exemple de com una part del processisme - molt propera a Junts en aquests moments - encara no ha paït el resultat de les urnes. En aquesta nòmina de nostàlgics de la dècada processista hi figuren alguns mitjans (VilaWeb és dels més destacats), Puigdemont i, sobretot, l'ANC.

Des que van veure com el PSC els guanyava la partida a Catalunya, l'ANC es va dedicar a intentar torpedinar l'acord entre ERC i Salvador Illa. L'objectiu no era altre que allargar al màxim la lògica política del processisme, encara que fos al preu de repetir eleccions. Al final, era una maniobra tan simple com concentrar tot l'electorat nacionalista a Junts i a la figura salvífica de Puigdemont.

Amb vista al futur, aquesta estratègia es mostra molt com una incògnita. El buit polític del processisme, que ho va apostar tot a una carta, ha deixat un buit enorme de centralitat que s'ha quedat Illa. Alhora, la unitat indepe està més trencada que mai i Puigdemont ha quedat inutilitzat pels seus errors estratègics amb la llei d'amnistia.