Després d'ERC i Junts... ara arriba la guerra interna a l'ANC

L'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) no està en el seu millor moment. A la seva manera, l'entitat presidida per Lluís Llach també digereix el desastre processista. Tot plegat al marge que s'ha posicionat a favor de Junts i l'expresident Puigdemont, sense perjudici d'algunes crítiques immobiliàries.

Aquesta tensió interna a l'ANC es revela a les actes de les reunions del secretariat nacional, a les quals ha tingut accés El Món. Aquestes reunions mostren moltes desavinences sobre el full de ruta de l'entitat. Es tracta d'un document que es revisa cada dos anys i que explicita l'estratègia de l'ANC per arribar a la independència.

Amb aquesta publicació sembla innegable que el processisme està en plena reorganització. Junts ha de decidir què fa amb el seu futur, ERC està en guerra civil i la CUP ni està ni se li espera. Només faltava l'ANC, que a un nivell sociològic sintetitza la decadència processista.

Dos sectors i un full

Com és habitual, hi ha dos sectors: l'oficialista i el dels alternatius. Com també és habitual, el sector oficialista és el que mana i el que vol continuar manant. En essència, el problema es redueix al fet que els oficialistes volen modificar el sistema per redactar aquest “full de ruta”.

Segons la direcció de l'ANC, les grans alteracions en el panorama polític exigeixen un canvi d'estratègia. A més, aquest canvi d'estratègia s'hauria de fer relativament ràpid i escamotejant els estatuts de l'entitat. Excusa molt comuna, els oficialistes diuen que això és només una qüestió operativa, que un redactat “no pot ser molta gent”.

Per la seva banda, els alternatius -tan alternativa com pot ser l'ANC- denuncien que això és una manera de “petar-se les assemblees de base”. És a dir, una excusa perquè la directiva pugui decidir sense oposició la nova estratègia.

Ser o no ser

Així mateix, els alternatius denuncien una contradicció del secretariat. I és que l'ANC busca la unitat independentista i no la troba ni a casa seva. “És incongruent cercar consens amb altres entitats i no fer-ho dins el secretariat”, diu un crític.

De fet, sembla que els crítics s'apunten a l'existencialisme i es fan preguntes sobre la seva identitat. “Nosaltres no tenim ni unitat ni estratègia, el primer que cal saber és allò que volem nosaltres i com ho volem fer”. I per donar compte del bon ambient regnant a l'ANC, un membre del secretariat qualifica la situació de “lamentable”.

A la llum dels darrers esdeveniments a Catalunya, es pot concloure que Catalunya ha canviat de rumb. La guerra bruta d'ERC, les acusacions a Junts d'alinear-se amb la “dreta espanyola” i la nova situació de l'ANC en són una prova.