Europa Press, e-Notícies Antonio Baños demana jutjar Pilar Rahola i una 'desnazificació'
Rahola respon i qualifica l'antic dirigent de la CUP 'd'amargat i rabiós'
La periodista Pilar Rahola és una de les veus més contundents a Catalunya a l'hora de defensar Israel. Això li costa constants polèmiques i moments de tensió. Fa unes setmanes, per exemple, un grup de joves li va llançar pintura quan es disposava a fer una xerrada.
Ara ha tornat a ser protagonista d'una agra polèmica per la seva participació en el programa de Ricard Ustrell, Col·lapse. Allà ha defensat la causa israeliana amb molta vehemència i ha carregat contra Ustrell i TV3 pel seu tractament informatiu del conflicte. “Us heu convertit en els propagandistes de Hamàs”, li va retreure Rahola.
Imatge de l'atac amb pintura a Rahola | X
Això ha fet que diverses figures de la vida pública catalana hagin carregat molt durament contra Rahola. Joel Díaz ha preguntat amb ironia que si la Secretaria de Mitjans de Comunicació no veu “incitació a l'odi” en aquestes paraules de Rahola. L'humorista ho diu en clara al·lusió a la seva polèmica per l'acudit que va fer sobre un dels fills de Sílvia Orriols.
També s'ha mostrat molt contundent l'antic dirigent de la CUP, Antonio Baños. A través de xarxes socials, Baños ha dit sobre Rahola que "el més lleig d'aquesta sociòpata és que ho fa per diners". Tot i que el més destacat és el final del seu missatge, quan diu que “tindrem un Nuremberg i desnazificarem”:
Rahola respon
La tensió, doncs, és màxima i queda constatat que la guerra a Gaza és un tema de debat molt sensible. En qualsevol cas, Rahola no ha apaivagat la polèmica i ha carregat contra Díaz i Baños també amb paraules molt gruixudes. Rahola ha insistit en el paper de “censors” que exerceixen moltes figures públiques a Catalunya des de la “cultura de la cancel·lació”.
En el cas d'Antonio Baños, Rahola tampoc no ha estalviat en qualificatius despectius. “Fa molt de temps que aquest pobre home ha perdut tota decència. Ni tan sols m’indignen les barbaritats que diu. A hores d’ara, amargat i rabiós, el pobre només fa pena”:
La guerra, en definitiva, és una altra oportunitat perquè les societats occidentals es polaritzin en una direcció i en una altra. I davant aquesta realitat els mitjans de comunicació actuen com a altaveus de cada postura. I en el cas de Catalunya, és públic i notori que els mitjans de comunicació s'han posicionat contra Israel.
Més notícies: