TV3, una altra concessió de Salvador Illa als seus socis

Com el seu nom indica, el tripartit el formen tres partits. El matís és important perquè, durant els últims mesos, gairebé tot el protagonisme l'ha tingut ERC. Amb la Hisenda fantasma, els traspassos parcials i tota mena de “concessions” faraòniques, els republicans havien tret protagonisme als Comuns.

I com que és el PSC - via PSOE - qui reparteix les cartes, Illa ha decidit donar més espai televisiu als Comuns. L'exemple més evident és el fitxatge d'Ada Colau per a Els Matins de TV3; a més, en aquest espai ja hi participa sovint Pablo Iglesias. De fet, Antonio Baños es queixava aquests dies que Iglesias té molt més protagonisme que ell. Definitivament, la CUP té dificultats per entendre que, amb la fi de la majoria processista, ja no és útil als poders catalans.

Sigui com sigui, la televisió és un espai perfecte per tenir ocupats Comuns i Podemos. La raó és que aquest espectre ideològic està convençut que la política es fa des dels mitjans a través de la polarització. D'altra banda, aquesta mediatització de la política és indissociable de figures cabdillistes molt identificables, com Iglesias o Colau. En el cas dels Comuns, literalment no tenen cap cara que pugui compensar l'absència de l'exalcaldessa.

És d'esperar, doncs, que a través de TV3 l'esquerra ‘woke’ tingui un altaveu per continuar amb la capitalització del problema de l'habitatge, per exemple. De la mateixa manera, el protagonisme de figures d'esquerres permetrà a la televisió pública catalana mantenir la seva aura de televisió progressista. Perquè si alguna cosa ha caracteritzat el processisme ha estat la seva defensa de totes les causes progressistes per així diferenciar-se d'Espanya.

I el PSC a 'Palau'

De fons, el PSC mantindrà el poder fàctic i farà i desfarà, com quan va fer fora Manel Vidal de la graella per relacionar el PSC amb el nazisme. I és que al PSC no li importa gaire que Ada Colau vagi a criticar Illa en matèria d'habitatge, seguretat o infraestructures (El Prat, per exemple). Al PSC el que li importa és guanyar les eleccions i mantenir el que el ‘sanxisme’ els ha permès aconseguir. És a dir, el Palau de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, que a tots els efectes és el desig íntim de Colau.

Finalment, cal tenir present un factor que ja s'avançava a E-Notícies: a l'esquerra no hi ha més lloc. L'esquinçament del processisme ha portat la galàxia de partits d'esquerres a Catalunya a competir per un espai cada cop més petit. Ni més ni menys que tenim CUP, Podemos, ERC i Comuns. A més, és virtualment impossible - per molt que ho vulgui Gabriel Rufián - que aquests partits muntin un front “plurinacional”.