E-Noticies Un 1.392% més d'ocupacions en 15 anys a Girona: la magnitud del problema
Els anys de tolerància des del poder públic envers l'okupació no eren gratuïts i aquí en teniu la factura
La ciutat de Girona ha experimentat un espectacular augment d'okupacions en els últims 15 anys, amb un increment de l'1.392%. El 2009, la província registrava només 63 casos d'ocupació il·legal d'habitatges. Tanmateix, el 2024, la xifra va arribar als 940 casos, segons dades del Ministeri de l'Interior. Aquesta realitat situa Girona com la tercera província d'Espanya amb més okupacions, només per darrere de Barcelona i Madrid.
Aquest creixement vertiginós de les okupacions reflecteix una tendència alarmant que fa més d'una dècada que està en constant ascens. Si bé el 2021 va ser un any de pic amb 976 casos, la dada actual de 940 casos demostra que el fenomen segueix creixent. Com és evident, això té implicacions directes tant per als propietaris dels habitatges com per a la seguretat.
L'okupació com a fenomen de delinqüència creixent
Aquest augment no només es reflecteix en les xifres d'okupacions, sinó també en el creixement paral·lel d'altres delictes vinculats. Les detencions i les investigacions relacionades amb les okupacions han augmentat un 35,7% en comparació amb l'any anterior. El 2024, es van registrar 1.131 persones detingudes o investigades per delictes vinculats a ocupacions il·legals.
Anys de tolerància tenen un cost | Europa Press
Aquest increment subratlla l'impacte de l'okupació en la seguretat pública. Sovint, les okupacions estan vinculades a màfies que aprofiten la manca de control per instal·lar-s'hi il·legalment. A partir d'aquí, els delinqüents troben una base per a la comissió d'altres delictes, com el tràfic de drogues i l'extorsió.
La problemàtica no es limita als barris perifèrics o àrees rurals. En ciutats com Girona, Figueres i Salt, les okupacions afecten habitatges desocupats al centre de la ciutat. La resposta de les autoritats ha millorat, amb una major eficàcia en la resolució de casos i l'agilització dels desnonaments. Ara bé, les dades són les que són.
Com passa amb la inseguretat, les maniobres polítiques són més aviat cosmètiques, en alguns casos directament enganyoses, com el canvi de metodologia de càlcul. El problema fonamental rau en una barreja de creixement demogràfic desordenat i mala legislació. Així mateix, no ajuda que algunes forces polítiques mantinguin el discurs de la vulnerabilitat quan simplement ens trobem davant d'una indústria criminal.
L'okupació com a font de criminalitat
La relació entre okupació i criminalitat és clara i preocupant. L'ocupació il·legal d'habitatges no és només un problema de propietat, sinó que actua com un brou de cultiu per a altres fenòmens delictius. Les okupacions s'associen sovint amb el tràfic de drogues, les extorsions i la violència al carrer.
La policia s'ha d'ajustar a la legalitat | Europa Press
Un exemple recent de la perillositat d'aquest fenomen va tenir lloc a L'Hospitalet de Llobregat, on un veí va patir una brutal pallissa en intentar intervenir en una baralla entre okupes. El que va començar com un intent d'aturar un assetjament va acabar en una escena de violència extrema. El més greu és que, malgrat les denúncies i la presència policial, els agressors seguien en llibertat.
El fenomen de l'okupació també obre la porta a pràctiques com l'empadronament fraudulent i l'augment de l'ocupació d'espais públics. Això deteriora encara més la convivència als barris afectats. A més, gairebé sempre solen ser barris humils i treballadors, cosa que encara obre més la bretxa entre la realitat i el discurs públic.
Més notícies: