Europa Press La CUP surt d'una guerra interna i se'n fica en una altra: Girona contra Barcelona
L'estratègia pragmàtica de la CUP es troba amb la resistència dels puristes de la capital
La CUP no aconsegueix escapar de la seva espiral de crisis internes. Poc després del Procés de Garbí, el partit d'antisistemes integrats es veu immers en una nova disputa que enfronta els seus dirigents territorials. L'eix del conflicte se situa entre les comarques de Girona i el nucli de Barcelona, i té com a teló de fons l'orientació pragmàtica que la formació ha adoptat els darrers mesos. Es tracta del típic debat d'esquerres entre purisme ideològic i eficàcia pragmàtica.
Des de Girona, Jordi Casas i Guillem Surroca s'han fet visibles pels seus discursos contra la idea de la “Catalunya dels 10 milions”. Segons Surroca, aquest augment poblacional tindria conseqüències “dramàtiques en termes de recursos, llengua i cohesió nacional”. La seva postura ha estat recolzada per altres referents del partit, com el diputat Dani Cornellà, que a les xarxes socials va assegurar que "No volem la seva Catalunya[del PSC]dels 10 milions ni de 9 ni de 8!"
El diputat Cornellà dona suport a Casas i Surroca | Parlament
La posició de Casas i Surroca marca un gir cridaner per a un partit que històricament havia defensat la immigració sense matisos. Les seves declaracions han generat reaccions immediates. Diverses figures de l'òrbita comunicativa d'Aliança Catalana han ironitzat sobre aquest tema. D'altres, com Jordi Aragonès, directament han celebrat el gir de la CUP.
La resposta de Barcelona
El sector barceloní de la CUP, guardià de les essències més radicals, no ha trigat a reaccionar. L'activista antifeixista i excandidat Santi Aranya, una de les cares visibles de la CUP a la capital, va carregar amb duresa contra la nova línia del partit. “No entenc per què no feu fora aquesta "BASURA" de gent. S'estan cagant a sobre de tota la militància que s'ha deixat la pell durant molts anys”, va escriure a les xarxes socials en referència a Casas i Surroca.
El xoc no és només personal. Aranya representa l'ala més purista i antisistema, que denuncia la deriva “identitària” com una traïció a l'essència de la CUP. L'enfrontament reflecteix, a més, una fractura territorial. Girona i el seu entorn (dues alcaldies) empenyen cap a un discurs de crítica demogràfica, mentre que Barcelona i els sectors clàssics insisteixen a mantenir el perfil rupturista d'esquerres.
La CUP es fragmenta en la seva pròpia decadència | Europa Press
Un partit al límit de la implosió
La disputa arriba en un moment crític. La CUP ha perdut pes al Parlament, ha desaparegut del Congrés i ha retrocedit en regidors municipals. La dimissió de Laia Estrada, el pols amb Laure Vega i la pugna entre corrents històriques com Endavant i Poble Lliure ja havien deixat cicatrius profundes.
Ara, el xoc entre Girona i Barcelona confirma que la CUP no ha aconseguit estabilitzar-se. El partit que va néixer com a referent de l'independentisme antisistema segueix atrapat en un cercle de guerres internes. En darrera instància, la situació és estructural: amb la fi de la majoria indepe, la CUP ja no és útil als poders de Catalunya.
Més notícies: