Pla mitjà d'Alejandro Fernández parlant en un míting i fent un gest amb la mà esquerra cap endavant
POLÍTICA

El temps dona la raó a Alejandro Fernández

Gènova segueix donant cops de volant sobre la seva posició respecte a Junts per Catalunya. Finalment sembla que dins del PP es va imposant l'estratègia marcada des de fa temps pel líder popular català

Alberto Núñez Feijóo té un problema sobre com tractar Junts per Catalunya. Des de les eleccions de l'estiu passat, el líder del PPha estès la mà en més d'una ocasió al partit de Carles Puigdemont. L'últim cas l'hem pogut conèixer aquesta setmana, quan es va fer pública la reunió que van mantenir Daniel Sirera i Albert Batet després de les generals.

Aquestes accions xoquen frontalment amb la posició que, des de fa temps, reivindica Alejandro Fernández. És una posició dura contra els partits processistes, especialment amb la formació liderada per Carles Puigdemont. El líder del PP català ha deixat clar més d'una vegada que ell no va amb Junts ni a cobrar una herència. I ha advertit públicament als seus col·legues de partit de Madrid que Junts no és la Convergència dels 90 i que és un error estendre'ls la mà.

El seu enfrontament públic amb l'estratègia de Gènova gairebé li costa la presidència del PP català a Alejandro Fernández. Al final no va ser així, principalment, per tres motius. Un perquè gaudeix d'un gran suport entre les bases del partit a Catalunya. Dos, perquè la seva línia sembla que l'avalen els seus votants, ja que a les últimes generals el PP va superar en vots ERC i Junts i les enquestes per a les properes eleccions al Parlament li auguren un increment de vots i escons més que destacat. I tres, perquè la seva tesi s'està imposant dins del PP.

Els cops de volant de la cúpula popular es van poder comprovar aquest dimecres. Al cap d'unes hores de conèixer-se la reunió secreta PP-Junts a Barcelona després de les generals, els populars van proposar la il·legalització d'organitzacions que promoguessin referèndums d'autodeterminació. Una proposta que no només sembla que té poc recorregut jurídic, sinó que ells mateixos hi van votar en contra quan va ser presentada per Vox. Però calia tirar de cortina de fum per desmarcar-se de l'acostament als postconvergents.

La lliçó que ens deixa el contrast d'admetre trobades amb Junts i al cap d'una estona demanar-ne la il·legalització és que tot indica que la tesi d'Alejandro Fernández és la que s'ha imposat en una part important del partit. Al final, malgrat les topades internes, el temps ha donat la raó al president del PP català. Un PP català que, amb un PSC que s'ha convertit en aliat a la força d'ERC i Junts, vol aglutinar gran part del vot constitucionalista a Catalunya amb una estratègia de confrontació dura amb els processistes.

➡️ Política

Més notícies: