Imatge dels líders del PP Alberto Núñez Feijóo i Alejandro Fernández, desafiadors, amb un fons en flames
POLÍTICA

Feijóo estén la mà al nacionalisme català

Vol ampliar espais

No és la primera vegada que ho diu: Feijóo vol “normalitzar” les relacions amb el nacionalisme català “des de la discrepància”. En aquesta línia, ningú no li ha d'estranyar que admeti contactes “indirectes” amb l'entorn de Carles Puigdemont. Contactes, d'altra banda, que no han fructificat en res però que, certament, enfaden més d'un al Partit Popular. Això que tot un candidat del PP a la presidència del govern digui que sent “respecte” pel, en termes legals, pròfug de la justícia i, per al processisme, líder a l'exili, inquieta i enutja molts.

Un error?

Diferents líders territorials –Alejandro Fernández, sense anar més lluny, consideren que aquestes declaracions són un error. L'amnistia, diu Fernández, no és el final de res, sinó l'inici d'una història trista que, a més, ja es coneix de sobres.

Amb tot, el que va assenyalar aquesta setmana al Cercle d'Economia no és nou. I no ho és perquè, ja al setembre, Feijóo deia que estava disposat a parlar amb Junts durant la ronda de contactes prèvia a la investidura. Què pretenia amb això? És evident que trencar la política de blocs i tractar, així, d'ampliar espais.

Massa aviat?

Si bé és cert que en l'àmbit econòmic el PP es pot entendre sense problemes amb el PNB i, potser, també amb Junts, també ho és que ara, sembla, no és moment. Amb eleccions autonòmiques a l'horitzó a Catalunya i al País Basc, els jeltzales i la dreta independentista viuen en una competició. Contra qui? Doncs contra Bildu i ERC, perquè a les direccions de Junts i PNB creuen que només guanyarà aquests comicis qui demostri ser més inequívocament nacionalista.

Porta a algun lloc aquesta estratègia? Probablement no, perquè els votants solen preferir l'original a la còpia. I en irrendentisme, tant Bildu com ERC, guanyen les seves nèmesis conservadores. Feijóo, però, s'avança. I erra perquè només una patacada electoral com la que s'augura per a Junts i el PNB podria pujar fins a la direcció de les dues formacions a tecnòcrates disposats a baixar de la muntanya.