2024, l'any que els catalans pagaran més impostos

El 2024 es pagaran més impostos. A Catalunya, especialment: a les pujades d'impostos del Gobierno s'hi sumen els autonòmics. Catalunya és la comunitat amb més impostos propis i amb més recaptació.

Pujades generalitzades d'impostos

Com hem explicat a E-Notícies, el 2024 serà un any de pujades d'impostos estatals. Molts d'ells responen a l'eliminació de les mesures del Gobierno per ajudar a fer front a la inflació dels últims anys. L'IVA de la llum i el gas, per exemple, pujaran progressivament: en el cas del gas, fins al seu nivell habitual del 21%.

De fons, hi ha la dinàmica econòmica d'Espanya: pressupostos expansius finançats amb deute. Al mateix temps que s'acorda amb Brussel·les retallar tant el dèficit com el deute. Cosa que es tradueix a pagar més i, concretament, per part de les classes mitjanes: no es preveuen retallades a la despesa.

El que també és estructural és la pujada d'impostos per finançar les pensions: en essència, consisteix a apujar les cotitzacions i a destopar-les. Però això té un caràcter il·lusori perquè el forat de les pensions és tan gran que la Seguretat Social viu de traspassos. És a dir, impostos que no estan relacionats amb les pensions.

Tot això, per al contribuent català, és un afegit a una motxilla que ja venia ben carregada. Amb els seus 15 impostos propis, Catalunya és la regió d'Espanya amb la fiscalitat més dura per al ciutadà.

Catalunya cerca la hisenda pròpia

L'impost més polèmic a Catalunya és el de successions i donacions. No és un impost propi, sinó cedit a les comunitats autònomes. Però passa que, d'entre totes, Catalunya també és la que més recapta: aquí, el gravamen pot arribar fins al 32%.

Per part seva, els ajuntaments han aplicat pujades que han trobat un fort rebuig entre la ciutadania. Des de les taxes municipals, fins a l'impost de terrasses, residus o IBI, els municipis catalans se sumen a la pressió recaptatòria. En aquest sentit, van ser sonades les protestes que hi va haver a ciutats com Reus o Tarragona precisament per no ser habituals.

D'aquesta manera, el contribuent català, a més de les pujades estatals, ha de fer front als 863 milions d'euros d'impostos propis. Això es dona en el marc d'una negociació perquè Catalunya recapti i gestioni el 100% dels impostos.