Tània Verge la torna a liar en xarxes i rep una allau de crítiques

La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, concentra la seva acció de govern al Nadal. El passat dia 5 es va pronunciar per demanar la fi “tradicions racistes” com la de pintar de negre Baltasar. La reacció en xarxes ha estat la comuna tractant-se de Verge: que es dediqui a coses importants.

El racisme, també als Reis

Dins del Govern, la consellera Verge exerceix el paper d'un destil·lat ideològic: la cara més 'woke' a què tendeix l'esquerra. En aquest sentit, el Nadal passat va ser nodrit per a la Conselleria d'Igualtat i per al Govern. Des de felicitar les Festes del Solstici d'Hivern fins a promocionar un calendari d'advent feminista.

Abans de Nadal, però, la consellera també va tenir algunes intervencions sonades. Com la del Pla per combatre el fenomen de la “pressió estètica”. La Conselleria va anunciar a so de bombo i platerets la urgència de la mesura així com el seu cost: 10,6 milions d'euros. Tampoc no va ser del tot ben rebuda, almenys a X.

Sigui com sigui, una de les seves darreres publicacions virals és del dia 5 passat. En el seu missatge, crida a “deixar enrere tradicions racistes”. Es refereix al fet que un blanc es posi betum per interpretar Baltasar:

“120.000 euros per fer tuits”

Les respostes dels usuaris no surten del guió que marquen aquesta mena d'assumptes. Una barreja proporcional d'incomprensió, indignació i denúncia. “Molt temps lliure teniu per dir tantes bestieses”, deien a la consellera.

Molts denuncien la desatenció que viuen certs temes que, segons el parer del ciutadà, sí que són prioritaris. El més sonat, el de la delinqüència multireincident vinculada a la immigració irregular. L'últim cas és avui mateix: uns dels criminals de Calella amb 200 antecedents a l'esquena estava involucrat en l'incendi mortal d'aquesta nit.

ERC insisteix en allò que el carrer anomena “bonisme”: és a dir, posar l'accent que això es tracta de racisme i del model de convivència. Com va explicar el conseller Elena, és una percepció i no una realitat. En aquesta situació, la consellera Verge no té un paper fonamental en si mateix, sinó per remissió: que el ciutadà denunciï la manera que, al seu parer, representa una mala gestió de diners públics.