ACN Un suïcidi en un hospital evidencia el col·lapse de les urgències a Catalunya
El sindicat CSIF ja va advertir que més de 3.000 places als hospitals públics han quedat sense cobrir aquest any
El suïcidi d'una pacient a les Urgències de l'Hospital de Terrassa el passat 22 d'agost ha posat de manifest la greu situació que travessen els serveis sanitaris. La dona, que patia un trastorn psiquiàtric greu, va estar esperant durant 48 hores per ser ingressada en una unitat especialitzada, però la manca de llits disponibles va impedir el seu trasllat a psiquiatria. Aquest tràgic incident ha encès les alarmes entre els treballadors de l'hospital i els sindicats, que denuncien que el sistema d'Urgències està completament desbordat.
Xavier Lleonart, president del comitè d'empresa del Consorci Sanitari de Terrassa, ha explicat a RAC1 que aquest cas reflecteix un problema crònic. Segons denuncien els sanitaris, el servei d'Urgències està tan saturat que alguns pacients han hagut d'esperar fins a cinc setmanes. En un context de postpandèmia, l'hospital ha arribat al seu límit, i els metges ja van enviar una carta a la gerència alertant de la situació.
La pacient va estar dos dies esperant | ACN
El col·lapse de les Urgències: un problema estructural
El sistema de salut de Catalunya està travessant un moment crític. La manca de personal, el tancament temporal de llits durant els mesos d'estiu i la saturació dels serveis han creat un escenari insostenible. El sindicat CSIF ha denunciat que més de 3.000 places en hospitals públics han quedat sense cobrir aquest any. Segons el CSIF, aquesta manca de personal i recursos ha provocat una sobrecàrrega de feina que impedeix als professionals oferir una atenció adequada.
A aquesta manca de recursos s'hi suma la reducció de llits hospitalaris, especialment a l'estiu, quan fins a un 20% d'aquests queden inactius. La situació actual és especialment preocupant, ja que el sistema sanitari no estaria preparat per fer front a una nova emergència sanitària. Segons el CSIF, “no hi ha personal suficient per atendre la situació actual, i molt menys per afrontar una crisi sanitària”.
La consellera de Salut, Olga Pané | Europa Press
El mateix problema
En darrera instància, la tensió dels serveis sanitaris és un cas particular de la tensió general dels serveis públics. Això és el resultat del creixement demogràfic dels darrers anys, que les administracions no han pogut absorbir. Alguns ajuntaments, com el d'Olot, ja diuen explícitament que cal un debat profund sobre demografia.
En qualsevol cas, el rumb que es divisa a Europa no va per l'augment dels recursos, sinó pel control de la despesa. França i Alemanya ja han dit que l'Estat del Benestar patirà profunds canvis durant els pròxims anys. I els serveis sanitaris no en seran cap excepció.
Més notícies: