E-Noticies Jaume Giró i Laia Estrada, dues sortides que evidencien la fractura a Junts i la CUP
Tots dos han abandonat el seu escó de diputats per discrepàncies amb l'estratègia de les seves direccions
La ruptura de Jaume Giró amb Junts ha evidenciat el que era un secret a veus: l'existència d'un corrent intern, cada cop més majoritari, contrari al rumb que està prenent el partit sota el comandament absolut de Puigdemont.
La dimissió de Jaume Giró, diputat de Junts al Parlament i un dels principals valors del partit, es produeix setmanes després de la sobtada sortida de Laia Estrada. La diputada i portaveu de la CUP també va abandonar per discrepàncies amb l'estratègia de la direcció. Concretament, per la imposició del sector pragmàtic partidari d'entendre's amb el PSC.
Jaume Giró ha mostrat discrepàncies amb la direcció de Junts | Parlament
Ni Giró ni Estrada han anat tan lluny a l'hora d'exposar les raons del seu comiat, però només cal llegir entre línies. L'exconseller d'Economia ha dit no coincidir amb “les orientacions actuals del partit”. Laia Estrada es va limitar a assenyalar les seves “discrepàncies polítiques”.
En el cas de Laia Estrada, es va atribuir la seva dimissió a la discrepància amb el sector pragmàtic de la CUP partidari de pactar amb el PSC. Fins i tot es va assenyalar una incompatibilitat entre el sector socialista, representat per Laure Vega, i el flanc independentista, encapçalat per Laia Estrada. El comiat d'Estrada va consumar la victòria del sector pragmàtic, més partidari d'aparcar la independència per eixamplar la base.
Laia Estrada va renunciar al juliol al seu escó de diputada | COPE
La crisi oberta amb la seva dimissió reobre la ferida que sempre ha supurat a la CUP, per l'enfrontament històric dels seus dos sectors (Endavant i Poble Lliure). Evidencia també que el Procés Garbí per recosir el partit no ha funcionat.
El cas de Jaume Giró és una mica més complex. L'exconseller d'Economia es va oposar el 2022 a la ruptura amb ERC i la seva sortida del Govern, i recentment s'ha manifestat a favor de l'entesa amb els socialistes. La seva discrepància té més a veure amb l'erràtica estratègia que ha condemnat el partit a l'aïllament institucional.
Discrepàncies amb Puigdemont
Giró té una concepció pragmàtica de la política que passa per la necessitat de pactar amb les grans forces per ocupar llocs estratègics. Per a ell, Junts només té sentit si és capaç d'influir en les decisions per fer avançar el país. Just el contrari de l'estratègia de Waterloo, consistent en els gestos simbòlics que acaben en la irrellevància.
S'ha especulat amb l'existència d'un sector pragmàtic dins de Junts, format per antics convergents i figures de prestigi connectades amb el món empresarial. Aquest sector veu amb preocupació el fet que el PSC ocupi la nova centralitat política a Catalunya. En responsabilitzen els vaivens de Puigdemont, a qui veuen com un líder esgotat.
Els díscols sempre han evitat mostrar les seves discrepàncies en públic, i fins i tot es van avenir a l'escenificació de la falsa unitat al Congrés Nacional de l'octubre de l'any passat. El millor exemple ha estat precisament Giró, que sempre s'ha mantingut en un segon pla tot i les seves discrepàncies. Precisament per això, Puigdemont i el seu entorn temen que la seva marxa marqui un punt d'inflexió en la fractura interna del partit.
Junts i la CUP caminen cap al desastre
La crítica en veu alta de Giró mostra per primera vegada de manera expressa l'existència d'un sector crític a Junts. Una cosa que Puigdemont ja no pot ocultar, i que es pot agreujar si el partit segueix avançant, com sembla, cap a una nova debacle electoral.
En definitiva, la sortida de Laia Estrada i Jaume Giró reflecteix la crisi en què fa temps que estan instal·lats els partits processistes. Una crisi que té a veure amb la gestió nefasta de la ressaca del procés, i que s'està accelerant després de l'arribada del PSC al poder. La fractura no fa més que debilitar aquests partits, a qui les enquestes auguren un futur devastador.
Més notícies: