Europa Press Olot demana frenar el creixement poblacional per garantir els serveis públics
Els ajuntaments ja adverteixen que aquesta pressió migratòria és insostenible a llarg termini
L'alcalde d'Olot, Agustí Arbós, va expressar recentment la seva preocupació pel ritme de creixement demogràfic a la ciutat, situat al voltant de mil nous habitants a l'any. Segons Arbós, aquest augment sostingut resulta “inacceptable” i requereix una pausa per evitar la saturació dels serveis públics essencials. I és que, amb una població propera als 40.000 habitants, la ciutat s'enfronta a un desafiament que va més enllà de l'àmbit local. De fet, l'alcalde considera que es tracta d'un tema de país que s'ha d'abordar amb urgència.
La principal preocupació rau en la capacitat real de l'administració municipal per mantenir un nivell adequat de serveis amb aquest increment demogràfic. Arbós assenyala que professionals de sectors clau han advertit que la pressió sobre la sanitat, l'educació, els serveis socials i altres recursos és cada cop més gran. En aquest context, l'alcalde planteja que “no hi ha recursos suficients per sostenir un estat del benestar fort” si es manté aquest ritme de creixement.
L'educació acusa la forta pressió migratòria | Europa Press
A més, en el cas d'Olot, la localitat presenta limitacions geogràfiques que dificulten un desenvolupament urbà expansiu sense afectar negativament la qualitat de vida. Entre les mesures que ha posat en marxa l'ajuntament destaca la creació d'una oficina del padró destinada a detectar i combatre el frau en l'empadronament.
Des de la seva posada en marxa ja s'han identificat casos de persones empadronades en habitatges on no resideixen, així com propietaris que cobren per aquest tràmit. Es confirma així que el padró serveix (i ha servit) com a mètode de frau legal per acollir la pressió migratòria.
Un problema general (i a la deriva)
Aquest escenari local reflecteix un fenomen més ampli que també s'està observant en altres regions d'Espanya i Catalunya. En el conjunt del territori, l'increment massiu de població a causa de la immigració ha generat tensions significatives en les infraestructures i serveis públics. Estudis recents, com el del Cercle Cívic d'Opinió, assenyalen que l'arribada constant de migrants afecta a la baixa el PIB per càpita.
El model econòmic espanyol, basat en un mercat amb abundant mà d'obra poc qualificada, ha incentivat fluxos migratoris elevats. Això, al seu torn, ha provocat una reducció en els salaris i un estancament de la riquesa real. A més, l'absència d'una política d'immigració selectiva i regulada deriva en regularitzacions massives que fan avançar el problema.
A Catalunya, el creixement poblacional ha generat una situació d'esgotament en la capacitat de resposta administrativa. Informes oficials, com el de la Sindicatura, destaquen que la sanitat, l'educació o la seguretat experimenten un desgast considerable. L'augment de la demanda supera la capacitat d'inversió i gestió, cosa que es tradueix en llistes d'espera, problemes a les aules i tensions en el sistema de seguretat pública.
Més notícies: