E-Noticies El PSC para una altra trampa a ERC amb el finançament singular
Els republicans no tenen més remei que entrar en el joc de cartes del PSC i la Moncloa
El pacte sobre el finançament singular entre el PSC i ERC ha adquirit una dimensió estratègica en la política catalana. Aquest acord, que inicialment semblava ser un avanç cap a una major autonomia fiscal per a Catalunya, s'ha convertit en un joc de poder. Els dos actors involucrats persegueixen objectius diferents, però estan units en un mateix interès: guanyar temps.
Mentre ERC intenta estabilitzar la seva situació política després del seu col·lapse electoral, el PSC busca mantenir ERC com a soci imprescindible en el Govern. En aquesta dinàmica estira-i-arronsa, ERC necessita crèdit nacionalista, i el PSC estabilitat per aprofitar el buit que ha deixat el processisme.
Això dona lloc a una situació contradictòria i que reflecteix bé aquesta dinàmica partitocràtica. I és que, al mateix temps que el PSC es proposa “tornar a liderar Espanya”, ERC diu que el finançament singular acosta Catalunya a la independència. En realitat, tot es redueix a mantenir la legislatura i encarar el 2027.
El president de la Generalitat, Salvador Illa | Europa Press
Un joc de dos actors amb interessos (gairebé) diferents
ERC, amb la seva base electoral minvada i submergida en una profunda crisi interna, necessita recompondre's i recuperar terreny. Això i només això és el que explica que ERC decidís investir Salvador Illa com a president (sense perjudici que, per necessitats de guió, ERC promocioni el “puta Espanya”). La finestra d'oportunitat que va veure ERC va ser vendre el tripartit com un caixer automàtic per aconseguir concessions que després vendran com a “fites nacionals”.
Per la seva banda, el PSC - que està a Palau per l'abstencionisme i no per un projecte polític - necessita controlar els seus socis de govern. En aquest sentit, el PSC, en connivència amb la Moncloa, ha demostrat tenir una habilitat notable per amarrar ERC com a soci imprescindible. I el finançament singular és una de les peces clau d'aquest pòquer entre dèbils.
El finançament singular: un caramel per a ERC
La consellera Romero va dir que durant els primers mesos de 2025 hi hauria avenços en matèria de finançament singular. I així ha estat. Aquests dies, el Govern ha anunciat que tindran “tancat” amb Sánchez l'acord de finançament. Ara bé, el que tindran tancat serà un “esquema” d'aquest acord. És a dir, una altra precisió nominal per guanyar temps.
Aquest avenç en les negociacions està relacionat amb els pressupostos catalans, és a dir, amb la immediatesa de la legislatura. El PSC necessita que ERC es presti a aprovar el suplement de crèdit del Govern. Màxim si tenim en compte que el Govern d'Illa no ha estalviat en promeses faraòniques: inversió pública, reforma administrativa, lideratge econòmic, habitatge, etc.
A partir d'aquí, cadascú prendrà el discurs que li resulti convenient. ERC es mostrarà davant l'electorat (ex)processista com un soci dur que estreny les femelles al Govern. Per la seva banda, el PSC pot apuntar-se els traspassos de competències en tant que, en estar en el Govern, tenen el protagonisme institucional.
La predicció d'Alejandro Fernández
Que aquesta legislatura anava de guanyar temps també ho va veure el líder del PPC, Alejandro Fernández. El líder popular no va dubtar a qualificar “d'engany” i “frau” el desplegament de retòrica entre ERC i PSC. De fet, va qualificar l'acord de finançament com a “processisme”, és a dir, grans horitzons que es dilueixen entre l'oblit i altres novetats.
La legislatura, va dir Fernández a TV3, és un suplement de temps per a processistes i PSC. “ERC fins que es resolguin els seus problemes interns, Junts fins que es resolgui la situació personal de Carles Puigdemont, que és l'únic que els preocupa. I el PSC, que tenen una habilitat extraordinària, plantegen aquest horitzó a llarg termini”, va dir Fernández.
La nova direcció d'ERC està lligada de mans i peus | Europa Press
“Si algú es creu que l'Agència Tributària espanyola desapareixerà de Catalunya és que viu a Narnia”. Finalment, Fernández es va atrevir a fer una predicció deliberada. “L'Agència Tributària Catalana només servirà per cobrar les multes de trànsit i el miserable impost del CO2 que és especialment cruel amb la gent que no pot canviar-se el cotxe”.
Per ara, el que és cert és que la sensació de moviment que ha portat el postprocés s'ha quedat en això: en moviment. L'habitatge té un horitzó molt negre, Rodalies segueix igual i el finançament singular és molt opac. Estem davant d'una legislatura de pur reajustament amb la mirada posada en 2027.
Més notícies: