Fiscalitat sobre l'habitatge: les claus del pla econòmic del Govern

Conscient del buit que va deixar el processisme, el Govern del PSC ha tirat moltes línies de molt calat en poc temps. L'objectiu no és altre que tornar a l'ambient aquella sensació de la Catalunya pròspera i prèvia a la dècada processista. Però, per ara, tot el que ha fet el president Illa és engreixar l'ambició.

Els exemples més clars són el pla d'habitatge públic i el pla per tornar a Catalunya el lideratge econòmic d'Espanya. No parlem de qüestions menors. D'una banda, el pla d'habitatge contempla 4.400 milions d'inversió pública; d'altra banda, el pla econòmic són altres 18.500 milions.

Vist amb una mica de perspectiva, aquests plans econòmics no surten de la situació que ara hi ha a la resta d'Europa. És a dir, desplegaments milionaris i molt ambiciosos per compensar la degradació que va començar amb el crac del 2008. A grans trets, aquesta degradació es xifra en un únic fenomen: la pèrdua de poder adquisitiu.

En qualsevol cas, els resultats d'aquests plans es veuran en el futur. Però el que no es veurà en el futur, sinó ara, serà el finançament de tota aquesta ambició. Ara toca el debat de la fiscalitat.

El pla fiscal del PSC

El finançament només té dues possibilitats: augmentar els ingressos o reduir les despeses; i l'augment d'ingressos es tradueix en emissió de deute o en pujades d'impostos. En el cas de Catalunya, una retallada profunda de la despesa no està ni molt menys en l'horitzó. Queda llavors augmentar els ingressos, que és el que farà el Govern sota la idea d'una “fiscalitat justa” i “prosperitat compartida”.

Aquests eslògans es tradueixen en reduir impostos en un àmbit i pujar-los en un altre. Com és habitual, es procura que les pujades d'impostos no afectin el gruix de la població amb la finalitat d'evitar els corresponents riscos electorals. I, segons el nou pla fiscal del Govern, es redueix la pressió sobre les classes populars, i s'augmenta sobre propietaris i sector turístic.

Pel que fa al primer grup, es baixa un punt de l'IRPF als que guanyin menys de 33.000 euros anuals (al voltant del 63% dels contribuents). D'aquesta manera, es redueixen els trams de 8 a 9, que assoliran una forquilla impositiva que va des del 9,5% d'IRPF fins al 25,5%. A l'hora de la veritat, la baixada d'un punt percentual es mou en quantitats modestes: entre 78 i 103 euros menys d'IRPF a l'any.

On sí que hi ha més marge és en la deducció del lloguer. S'augmenta el límit de 32 a 35 anys per deduir el lloguer, cosa que assolirà 16.100 persones. En termes absoluts, l'estalvi podrà anar aproximadament des dels 500 euros per a persones soles fins a 1.000 euros per a famílies nombroses i monoparentals. I el llindar de renda per a la deducció del lloguer també augmenta, passant dels 20.000 euros anuals fins als 30.000. Això es tradueix en gairebé 15.000 persones més que surten beneficiades.

Aquests són els canvis més destacats. Entre altres reduccions fiscals, també hi ha l'impuls a les cooperatives, les ajudes fiscals a les víctimes de violència de gènere i a les famílies que acullin menors tutelats i canvis en l'accés als trams baixos en l'impost de transmissions patrimonials.

Qui paga? Tenidors d'habitatge i sector turístic

En aquest punt no hi ha grans novetats: paguen aquells que estan al centre del debat públic del moment. En aquest cas, el sector turístic i els propietaris d'habitatges. El PSC, doncs, tradueix a la fiscalitat les postures d'ERC i Comuns.

D'entrada, es creen trams més alts de transmissions patrimonials per als immobles de més valor. Un 12% per a propietats entre els 900.000 euros i els 1,5 milions, i un 13% per a les que estiguin per sobre del milió i mig. En aquesta línia, s'introdueix un impost del 20% a la compra d'edificis sencers per grans tenidors.

Finalment, també es dobla la taxa turística i s'autoritza els ajuntaments a imposar recàrrecs de quatre euros per nit i dia (vuit, en el cas de Barcelona). Segons ha explicat la consellera Romero, el 25% dels ingressos de la taxa turística es destinaran a polítiques d'habitatge.

El problema immobiliari no és fiscal: falta oferta

Salvador Illa, en definitiva, posa en marxa la seva perspectiva socialdemòcrata, que de facto se centra en el problema d'habitatge. Una de les incògnites econòmiques és si aquestes rebaixes fiscals, unides a la concentració poblacional, estiraran encara més la demanda d'habitatge.

Perquè no cal oblidar que aquest clima de "fiscalitat immobiliària" es produirà sobre un sector d'habitatge cada vegada més en retirada. I és que, malgrat el que anunciï el Govern en connivència amb la Moncloa, l'oferta de lloguer s'ha reduït a Catalunya. L'únic que han hagut de fer els propietaris és traslladar l'oferta al lloguer temporal, deixant buit el residencial.

Per aquest motiu, el pla econòmic-fiscal d'Illa només pot prosperar si abans funciona el pla d'habitatge, que està projectat per al 2030. En cas contrari, es pot donar una tempesta perfecta de reducció d'oferta per culpa de l'intervencionisme regulador i d'augment de la demanda per les rebaixes fiscals. Amb diferents noms, aquesta és la legislatura immobiliària.