Ni en tren ni en cotxe: el caos de la mobilitat destapa les vergonyes del processisme

Aquesta setmana hem assistit a un nou caos en el servei de trens de Rodalies a Catalunya. ERC i el PSC van pactar un traspàs que va propiciar l'amenaça de vaga de treballadors de Renfe i Adif. Això ha provocat una altra jornada de retards i trens cancel·lats, que comença a ser la normalitat d'un servei més propi de països tercermundistes.

Però aquest no és l'únic problema de mobilitat. L'alliberament dels peatges de l'autopista AP-7, la més concorreguda de tota Catalunya, ha incrementat la sinistralitat. Encara que té una capacitat de 5.200 vehicles per hora, arriba a absorbir més de 7.000.

Per evitar els embussos i els accidents, el Govern de la Generalitat ha pensat en limitar la velocitat a 60 km/h en alguns trams. Forma part d'un paquet de mesures que inclou la velocitat variable en 150 quilòmetres, més radars i l'ús de la intel·ligència artificial. En lloc de millorar les infraestructures, decideixen reduir la velocitat fins a límits impensables per a un viatge normal en autopista.

El resultat és que els passatgers necessitaran molt més temps per arribar al seu destí. A la Catalunya processista, les classes mitjanes i els treballadors no poden moure's amb normalitat ni en cotxe ni en tren. És la conseqüència de les decisions preses per una classe política cada cop més allunyada del dia a dia dels ciutadans.

Més impostos, menys qualitat dels serveis

El caos dels trens i la tragèdia de les autopistes a Catalunya deixa els ciutadans sense alternativa per moure's amb seguretat. Mentre els polítics es llancen la culpa uns als altres, les classes mitjanes i treballadors paguen els plats trencats de les seves decisions. Això contradiu el principal relat tant de PSC com d'ERC.

Oriol Junqueras porta mesos dient que vol convertir ERC en el partit de la classe treballadora i les polítiques socials. Després d'anys governant, i ara com a socis del Govern, no han estat capaços de garantir ni tan sols que els treballadors arribin a temps a la seva feina.

El PSC va començar la legislatura amb les polítiques socials com un dels seus eixos principals. Però el caos a la xarxa ferroviària suposa un perjudici en un dels serveis bàsics de la ciutadania, que és el de la mobilitat.

Tant PSC com ERC són a més contraris a baixar impostos i continuen sotmetent els catalans a un infern fiscal. Els ciutadans catalans paguen més impostos que en qualsevol altra comunitat espanyola, i tenen els pitjors serveis. Els partits processistes continuen donant la culpa a Espanya, però ara ja no tenen excusa.

Fracàs polític a Catalunya

El fracàs polític de l'última dècada a Catalunya s'ha reflectit en l'empitjorament dels serveis i la qualitat de vida. Un cop consumat el descarrilament del Procés, els partits processistes rivalitzen per capitalitzar les solucions a aquests problemes. ERC amb Rodalies, per exemple, i Junts amb la immigració.

Però aquests partits solen arribar a acords amb el Govern central que després no es compleixen o no es poden materialitzar. Forma part de la praxi política d'aquests partits, acostumats a governar des de la gesticulació permanent. Això porta després a fiascos com el dels trens.

Una altra de les característiques del poder a Catalunya és la distància dels polítics respecte de la ciutadania. La qual cosa porta a decisions com la limitació de velocitat a l'AP-7. Decisions com aquesta fan cada cop més difícil viure a Catalunya si no pertanys a l'elit governant.