Fi de la lluna de mel Illa-empresaris: Foment del Treball carrega contra el Govern

A ningú se li escapa que el Govern del president Illa va venir beneït pels empresaris catalans. Fins a cert punt era normal, fins i tot previsible. Després de la dècada processista, els empresaris van veure amb claredat que el desordre polític no era propi de Catalunya.

El punt d'arrencada del conflicte Generalitat-empresaris va ser el toc de corneta d'Isidre Fainé, quan es va emportar l'univers Caixa fora de Catalunya. A partir d'aquí, Foment del Treball, així com altres patronals, van posar en circulació el mateix discurs. És a dir, que les empreses tornarien quan percebessin certesa i normalitat en l'inquilí de Palau.

Per aquesta raó, el col·lapse processista, que ha pres la forma de Salvador Illa, va ser ben rebut per Foment; recordem que, fins fa poc, Junts demanava multar les empreses que no tornessin a Catalunya. De fet, poc després de l'arribada d'Illa, la Fundació la Caixa va retornar la seu a Barcelona. De la mateixa manera, durant aquests primers mesos de Govern no han faltat bones paraules entre Illa i els empresaris.

Ara bé, el simbolisme s'esgota ràpid, sobretot amb un partit com el PSC, que es caracteritza per una forta parsimònia ideològica. I és que, al marge de les bones paraules, la realitat econòmico-empresarial de Catalunya és la que és. “L'infern fiscal” (paraules de Foment) continua, l'intervencionisme agafa força (habitatge, per exemple) i la burocràcia catalana continua sent igual de lenta que sempre.

Això és el que ha denunciat recentment Sánchez Llibre a través d'un comunicat de Foment. La patronal catalana es queixa del “fort component intervencionista” del Govern i d'una absència de “diàleg”. Foment parla de “restablir el respecte a drets fonamentals com són els drets a la propietat i el dret d'empresa”.

Més en particular, Foment apunta a diverses mesures recents del Govern. Entre aquestes, destaca la pujada d'impostos, l'agressió a la indústria turística i l'intervencionisme immobiliari. El lobby empresarial no estalvia en paraules gruixudes i parla d'“impostos confiscatoris” i “asfíxia premeditada sobre l'empresariat”.

Jesuitisme marca PSC

Aquesta situació és normal si es té en compte que Illa no ha dubtat a jugar a diverses bandes quan era necessari. Abans de ser investit president, i abans de començar a exercir com a governant, Illa es deixava caure per tots els fòrums empresarials. Paral·lelament a això, Illa regalava grans titulars sobre l'enlairament econòmic de Catalunya.

Ara bé, quan tocava emetre legislació, Illa va comprar 'de facto' la política econòmica de Comuns, ERC i, de manera curiosa, de la CUP també. D'aquí sorgeix, per exemple, l'intervencionisme immobiliari, que ha tornat a retirar més oferta del mercat. De manera simbòlica, cal destacar que Barcelona té l'habitació més cara d'Espanya amb 661 euros.

Aquest és un altre exemple que l'actual legislatura té un recorregut polític i econòmic força reduït, començant perquè el PSC no té majoria per dur a terme les enormes reformes que s'ha proposat. Al contrari, aquesta és una legislatura de reajustament de totes les peces després del final de la dècada processista. I la peça econòmico-empresarial ja veu que, en el Govern, es trobarà un interlocutor molt determinat pels interessos del moment.