Dos homes de vestit estrenyent mans en un entorn de museu amb fòssils al fons.
POLÍTICA

La importància d’una foto: Illa capitalitza un altre error bàsic del processisme

Junts i ERC han estat ostatges dels seus propis errors amb les grans empreses de Catalunya

L'independentisme se la tenia jurada a Fainé; el problema és que no podien amb ell. Quan, el 2017, el procés va iniciar un viatge polític sense retorn, l'il·lustre banquer va fer toc de corneta i, darrere seu, van fugir de Catalunya un nombre molt destacat de grans empreses.

Des de llavors, les elits polítiques processistes han posat la mà amb la Fundació, però no la cara. I és que, entre les moltes i discretes esferes de poder que té Fainé, una és la Fundació La Caixa, que desplega una enorme obra social amb els beneficis financers de Criteria.

Parlem d'una de les fundacions privades més grans del món i que, entre altres coses, finança una part indispensable de la investigació científica a Catalunya. És una qüestió essencial perquè, a més dels avenços científics, els grans centres de recerca donen prestigi a una ciutat. L'any 2025, per exemple, s'obrirà a Barcelona un centre de recerca en immunologia que ha finançat la Fundació.

Imatge de la façana de l'edifici de Caixabank amb el cartell del logotip de l'empresa

Ara bé, malgrat que la Fundació posa anualment al voltant de 200 milions d'euros a l'obra social, els governs processistes han evitat fer-se la foto. Des d'Artur Mas, tots els presidents han acceptat els diners, però no la foto amb Fainé. Es tracta, doncs, d'un cas evident d'incapacitat del processisme per pair les seves pròpies contradiccions polítiques.

Com a molt, podien fer com Puigdemont, que despatxava amb Sánchez Llibre i no amb Fainé. Però el cas és que no es pot fer política a Catalunya obviant les grans empreses en general i La Caixa en particular. Això explica que l'expresident Aragonès, que tampoc es feia la foto, es deixés caure amb discreció per les "torres negres" de la Diagonal

Aquesta enorme fallada de càlcul del processisme amb les grans empreses va deixar un buit institucional enorme que, com en moltes altres àrees, Salvador Illa s'ha trobat sense competència. Com s'ha explicat a E-Notícies, Illa s'ha esforçat per refer les bones relacions amb les elits econòmiques, cosa al que aquestes elits han correspost, i més quan Junts encara tonteja amb multes les empreses que van fugir.

Discreció Illa, discreció Fainé

Tot aquest projecte de normalització amb els empresaris només es podia culminar amb una foto amb Fainé per motius obvis. A més dels ingents recursos de la Fundació (més de 5.000 milions invertits) Criteria Caixa ja desafia BlackRock com el primer accionista de l'IBEX 35. Tot això al marge de la transcendència del banc com a entitat financera en si mateixa.

Tot i que això només poden ser especulacions perquè la discreció d'aquests sectors és vaticana, no és desgavellat pensar que Salvador Illa treballa per portar de tornada les empreses, començant per tot l'entramat Caixa. Si es fes realitat, això seria un tot cop per al processisme, que després del 2017 es va convertir en ostatge dels seus propis errors.

➡️ Política

Més notícies: