
La CUP s'ofereix a pactar amb el PSC 'més de dretes i espanyolista de la història'
El gir estratègic dels anticapitalistes s'emmarca en una operació de normalització política
La CUP ha sorprès amb un inesperat oferiment de diàleg al PSC per pactar mesures en matèria d'habitatge. Això trenca amb anys de retòrica intransigent i marca un canvi de rumb en l'estratègia del partit anticapitalista. Tot això en harmonia amb un problema que, com el de l'habitatge, li serveix a l'esquerra com a taula de salvació.
Laure Vega, diputada cupaire al Parlament, ha assegurat en una entrevista per a Públic que estan disposats a seure amb el Govern d'Illa. "Per solucionar problemes socials greus com l'habitatge", matisa la diputada. Poc després d'aquesta notícia, la mateixa Vega s'ha afanyat a dir que la CUP no serà "crossa de ningú", en tot cas, "palanca":
Aquest acostament no és menor, més encara si recordem que va ser una altra diputada de la CUP, Laia Estrada, la que va dir que el PSC d'Illa representava el "PSC més de dretes i espanyolista de la història". Segons deia la CUP en la investidura del president Illa, el Govern del PSC era una sucursal del "Congrés" i la Moncloa. Era el mateix discurs que va posar en marxa el processisme per reaccionar davant el final de la majoria indepe:
El rerefons d'aquesta maniobra és doble. D'una banda, la CUP intenta capitalitzar el creixent malestar social per la crisi de l'habitatge. D'altra banda, busca revertir l'aïllament al qual s'ha vist relegada en els últims anys després d'una successió de profunds fracassos electorals. Els anticapitalistes, en definitiva, es cenyeixen als resultats del seu Procés Garbí per intentar tornar a flotar una altra vegada.

Del "no a tot" a ser un partit normal
Aquest gir no es limita al Parlament, de fet, si ho veiem al Parlament és perquè el problema immobiliari li ofereix a la CUP una finestra d'oportunitat. Fins al moment, els anticapitalistes han assajat aquest canvi estratègic en la política municipal. I, en el cas del PSC, la CUP ha donat suport als pressupostos municipals del PSC a Vilafranca del Penedès i Tortosa.
De la mateixa manera, la CUP ha endurit el seu discurs en matèria de seguretat i empadronament en les localitats en les quals governa. És a dir, a Berga i a Girona. En aquestes ciutats, el partit mostra una cara més institucional i apegada a la gestió, fins al punt d'imitar la política de control del padró que ha fet Orriols a Ripoll.

I en aquesta operació de reciclatge polític, l'habitatge s'ha convertit en l'eix discursiu principal de l'esquerra catalana. Des dels Comuns fins a ERC, tots han intentat sumar-se a l'onada d'indignació generada pels preus immobiliaris. La CUP no és l'excepció, i utilitza aquest tema com a coartada per al seu nou paper negociador. Mentrestant, i com s'explica avui a E-Notícies, Comuns i CUP s'infiltren en els sindicats d'habitatge.
Es torna a constatar que aquesta legislatura a Catalunya té una doble cara. D'una banda, és la legislatura que ha de digerir el postprocessisme. D'altra banda, és la legislatura de l'esclat immobiliari. Els resultats ja comencen a veure's.
Més notícies: