La burocràcia, el calvari de les empreses que volen créixer a Catalunya
Des d'esperar vuit anys per obrir un supermercat fins a empreses estrangeres que desisteixen: un altre repte per a Illa
Entre les diferents àrees que constitueixen l'acció de govern n'hi ha algunes de més agraïdes que d'altres. La seguretat social, l'educació o la seguretat interior són de les més vistoses. Però hi ha altres àrees, més discretes, que són igualment importants, com ara l'administració pública.
En aquest sentit, Catalunya no pot presumir de tindre un teixit burocràtic molt eficaç. De fet, és al revés, i així ho han denunciat diferents patronals i organismes especialitzats.
Unanimitat entre les patronals
Una administració pública lenta i feixuga no és només un problema de temps i passar nervis. Per contra, desincentiva l'activitat econòmica dona peu a l'arbitrarietat i a la desafecció ciutadana. Els empresaris – tant petits com grans – són dels que més pateixen els excessos burocràtics.
El Fòrum d'Entitats per la Reforma de l'Administració (FERA) ja ho ha explicat més d'una vegada. "El model actual d'administració pública a Catalunya amb més de 2.250 ens públics i una administració planta local basada en el micropobles és ineficient, molt costós, obsolet i insostenible", diu aquest organisme.
De la mateixa manera, diverses patronals i actors econòmics han demanat canvis a les autoritats polítiques.
El juliol passat, la patronal CECOT es va reunir amb el president del Parlament, Josep Rull, per demanar una simplificació administrativa. “Hi ha un excés de burocràcia, un excés de lleis i normatives, complexes, algunes fins i tot arriben a contradir-se”, va dir el seu president, Xavier Panés.
Per part seva, el mascaró de proa de l'empresariat català, Foment del Treball, també ha demanat per activa i per passiu una reducció burocràtica. Sánchez Llibre ho va plantejar a Carles Puigdemont quan aquest era candidat al 12M i, després, a Salvador Illa.
Torneu en vuit anys
Com diem, el calvari burocràtic no és innocu. Afecta molt negativament l'activitat econòmica, donant lloc a situacions kafkianes.
Fa poc, per exemple, un dels empresaris catalans més il·lustres, Joan Font, fundador de Bonpreu, explicava al mitjà VIA Empresa que podien esperar fins a vuit anys per obrir un supermercat. “Podríem tenir les mateixes exigències i trigar només tres mesos fent-ho igual de bé”, deia Font.
I si les empreses autòctones són exigents amb l'administració, les empreses estrangeres encara ho poden ser més. Màxim si es té en compte que la competència és global. I aquest mes, l'empresa sud-coreana Lotte Energy notificava al nou conseller d'empresa, Miquel Sàmper, que endarreririen dos anys la instal·lació d'una fàbrica per les dificultats administratives.
En qualsevol cas, les empreses estrangeres i les grans empreses tenen més marge de maniobra per pressionar o anar-se'n a un altre país. En canvi, les petites i mitjanes empreses catalanes són les que pateixen més la jungla administrativa.
Què va prometre el PSC?
Al seu programa electoral per a les eleccions autonòmiques del 12M, el PSC tractava aquesta qüestió. Però la veritat és que ho feia de manera una mica indefinida. Més que retallades en el teixit administratiu, els socialistes van prometre una auditoria pública.
“Posarem en marxa una auditoria dels serveis públics per conèixer ineficiències dels diferents sistemes”, deia el PSC. L'objectiu d'aquesta auditoria era, en principi, una racionalització de l'administració catalana, que segons Eurostat és de les pitjors d'Europa.
Més notícies: