La guerra a ERC és més greu del que semblava: la surrealista realitat del partit

ERC té una capacitat que pocs partits tenen. Quan tot indicava que la situació interna no podia anar a pitjor, apareixen noves informacions que evidencien que la guerra dins de la formació republicana és més greu del que semblava. De fet, la realitat a Esquerra arriba al surrealisme i sembla fins i tot de pel·lícula.

La batalla entre el sector d'Oriol Junqueras i el de Marta Rovira per aconseguir el control del partit està pujant de to. I de quina manera. Primer va venir el manifest antijunquerista impulsat pel sector rovirista i signat per gairebé 1.000 dirigents i exdirigents afins a la secretària general de la formació. Després, la publicació d'una estructura paral·lela dins d'ERC per difamar rivals polítics (també interns, com el cas de la campanya contra Ernest Maragall ideada dins del partit). I, finalment, les dures acusacions de Sergi Sabrià (assenyalat per la polèmica dels cartells contra Maragall) a Oriol Junqueras.

Ara cal sumar-hi una altra informació publicada per RAC1, Ràdio 4 i l'ACN. Una informació que beu de fonts dels dos sectors i que, per tant, evidencia no només que el partit està completament trencat, sinó que els dos sectors enfrontats ja no s'amaguen a l'hora d'atacar públicament el respectiu rival. En definitiva, que a cap dels dos li importa ja que s'airegin els problemes interns de la formació.

Segons aquests mitjans, la cúpula d'ERC està completament trencada des de l'any 2018. Com la immensa majoria de partits, aquests s'organitzen en diversos òrgans de decisió. En el cas dels republicans, eren els òrgans executius i la permanent. Doncs bé, el sector de Marta Rovira fa temps que fa aquestes reunions de forma paral·lela d'amagat d'Oriol Junqueras, llavors president de la formació.

Aquestes reunions se celebraven divendres i, si no convocaven el president, era perquè consideraven que Junqueras estava fent “deixadesa de funcions”. S'ha de tenir en compte que Junqueras va estar pres entre el 2018 i el 2021, per això molts han considerat de mal gust que el sector de Rovira l'acusi de deixadesa de funcions. En aquestes reunions tampoc hi assistien altres membres de la direcció propers a l'exvicepresident del Govern com és el cas de Pau Morales, secretari d'organització del partit.

El sector rovirista assegura que Junqueras no estava convidat a estar reunions, però que tampoc no es feien d'amagat. D'aquí ve l'acusació a Junqueras de "deixadesa de funcions". En canvi, els junqueristes deixen clar que això no és així, que Junqueras va descobrir aquesta estructura paral·lela que hi havia a la seva esquena i que mai no el van voler convidar. Els afins a l'exvicepresident del Govern tenen clar que l'objectiu d'aquestes reunions era "manar al partit a l'ombra" i arraconar el llavors president de la formació.

La guerra Oriol Junqueras - Pere Aragonès

Un dels punts àlgids de la guerra entre els dos sectors es produeix a partir del desastre electoral republicà a les municipals i generals de l'any passat. A partir d'aquesta data comencen a sonar campanes d'avançament electoral a Catalunya i Oriol Junqueras es vol postular com a candidat d'ERC a les autonòmiques que finalment es van celebrar el 12 de maig del 2024, ja que considera que ell és l'únic que pot arreglar la mala situació electoral que viu el partit.

El sector rovirista, en canvi, creu que el candidat havia de ser Pere Aragonès perquè, altrament, hauria significat que el mateix partit "deslegitimés l'obra de Govern". El pols intern per decidir el cap de cartell, que acaben guanyant els roviristes, representa la ruptura definitiva de la cúpula de la formació. Una ruptura que segueix avui i que viurà més capítols fins al congrés extraordinari que el partit celebrarà el 30 de novembre per decidir una nova direcció.

Les noves informacions publicades deixen clar que els dos sectors estan tan allunyats i disposats a tot que a ningú no li sorprendrà que en les properes setmanes apareguin més notícies en forma d'atac entre un sector i un altre. En aquest context, ERC ha de decidir si investir Salvador Illa i si entrar al govern de Barcelona de Jaume Collboni. A més, l'imminent retorn de Marta Rovira a Catalunya pot afegir més llenya al foc dins d'un partit trencat que ha de prendre decisions vitals per al seu futur, tenint en compte que avui dia no està descartada una repetició electoral a Catalunya que seria desastrosa per als republicans.