Qui és qui a la guerra interna d'ERC

ERC té diversos problemes a sobre de la taula. Són problemes que estan dividint el partit fins al punt que la formació ja està obertament en guerra interna. La decisió sobre si investir (o no) Salvador Illa i la de si entrar (o no) al govern municipal de Jaume Collboni a Barcelona en són dos. Tot i això, la qüestió que ha partit en dos als republicans és la lluita pel control del partit.

El manifest signat diumenge per 300 dirigents d'ERC contra Oriol Junqueras i la resposta d'aquest sector afí al ja expresident han evidenciat aquesta guerra interna. Per entendre què està passant dins d'Esquerra, el millor és veure qui és qui en aquesta batalla per apoderar-se del timó del partit a partir del congrés extraordinari que se celebrarà el proper novembre. És a dir, un mes després d'una hipotètica repetició electoral en el cas que col·lapsin les negociacions entre republicans i el PSC per investir Salvador Illa.

El sector Rovira-Vilagrà-Sans-Vilalta, amb suports 'mediàtics'

El manifest contra Oriol Junqueras publicat diumenge serveix de guia per veure qui s'està alineant amb els dos sectors enfrontats en aquesta guerra interna a ERC. Aquest manifest, signat per 300 dirigents i exdirigents de la formació, és un clar moviment del sector antijunquerista per intentar parar els peus a un Junqueras que vol tornar a presidir el partit a partir del novembre i postular-se com a presidenciable a la Generalitat en el futur.

Aquest sector està liderat per l'actual Secretària General, Marta Rovira . Ella, que de facto és l'actual líder del partit després del pas al costat provisional de Junqueras, no va signar el document. Tot i això, el seu entorn dins de la formació sí que hi ha estampat la seva firma.

Les cares més visibles d'aquest sector, a banda de Marta Rovira, i que sí que han signat contra Junqueras són Laura Vilagrà , encara vicepresidenta del Govern en funcions; Raquel Sans, portaveu de la formació i flamant vicepresidenta de la Mesa del Parlament; i Marta Vilalta, també portaveu del partit. Es tracta de tres personalitats molt afins a Pere Aragonès, que tot i no signar el manifest i voler mantenir-se en un segon pla, també forma part d'aquest sector antijunquerista.

Vilagrà, Sans i Vilalta no són les úniques dirigents properes a Pere Aragonès que s'han posicionat obertament contra Oriol Junqueras. També hi ha Sergi Sabrià , fontaner del partit i actual viceconseller d'Estratègia i Comunicació del Govern en funcions. I altres exconsellers encara en funcions de l'actual executiu català: Manel Balcells (Salut), Ester Capella (Territori), Natàlia Garriga (Cultura) i Roger Torrent (Empresa). Aquest últim sona amb força per ser postulat com a possible rival de Junqueras al proper congrés extraordinari, representant el sector Rovira.

L'antijunquerisme dins d'ERC també compta amb el suport d'una part del grup parlamentari al Congrés dels Diputats, com les diputades Teresa Jordà i Pilar Vallugera, i també del grup parlamentari a la cambra catalana, com Jordi Orobitg. A més, també hi ha destacats exdirigents que han decidit posicionar-se amb el sector afí a Marta Rovira. L'expresident d'Esquerra Joan Puigcercós, l'exconsellera de Salut Alba Vergés o els exdirigents Joan Ridao i Josep Huguet en són alguns.

Consellers, exconsellers, diputats i exdiputats, al sector Junqueras

Veient la llista anterior, semblaria que Oriol Junqueras no hi té res a fer. Tot i això, estem parlant d'ERC i tot pot passar. I més, si tenim en compte que el ja expresident segueix tenint suports dins del partit. Menors, això sí, però també d'una rellevància especial.

Per exemple, tenim el conseller d'Interior actual en funcions, Joan Ignasi Elena. Va ser un dels fitxatges estrella que Junqueras va pescar del PSC i s'ha mantingut fidel al que va ser president de la formació. També l'exconseller i exalcalde de Sabadell, Juli Fernández, ara diputat i secretari general adjunt d'Estratègia del partit, és al costat de Junqueras.

Entre els dirigents que estan amb Oriol Junqueras també trobem l'exdiputat al Congrés Joan Tardà i l'actual diputat a Madrid Gabriel Rufián . Sense oblidar-nos de Lluís Salvadó, actual president del Port de Barcelona i líder espiritual del partit a les Terres de l'Ebre. Sí, perquè les territorials d'ERC també disputen aquest partit.

Les territorials també es mouen: alguns a favor de Junqueras, altres en contra

No només els dirigents nacionals s'estan posicionant. També ho estan fent els territorials. I el manifest antijunquerista de diumenge també ho evidencia clarament.

Per exemple, queda clar que la secció de l'àrea metropolitana de Tarragona és del bàndol de Marta Rovira. I és que l'ascendència que té Raquel Sans en aquest territori es pot comprovar a la llista de signants.

Que s'hagin posicionat contra Junqueras l'exalcalde de Tarragona, Pau Ricomà; l'alcalde de Montblanc, Oriol Pallissó; la mà dreta de Noemí Llauradó (presidenta de la Diputació de Tarragona i tinent d'alcalde de Reus), Ester Alberich; els regidors de Tarragona, Jordi Fortuny i Maria Roig; els regidors de Reus, Daniel Recasens i Marina Berasategi; o els exdirigents Ernest Benach, Empar Pont o Sergi de los Ríos evidencien els aires que es respiren pel Camp de Tarragona respecte a l'expresident de la formació.

En canvi, el suport massiu d'aquesta territorial contrasta amb l'absència de signants de les Terres de l'Ebre . Allí és Lluís Salvadó, proper a Oriol Junqueras, qui té ascendència (com Raquel Sans a Tarragona). I ni el president regional d'aquest territori ni cap altre dirigent de la zona ha signat el manifest.

Tampoc s'han volgut mullar contra Junqueras a Lleida. Allà, cap dirigent s'ha posicionat a favor del sector Rovira, a diferència de Girona. Molts pesos pesants d'aquest territori sí que s'han mogut a favor del sector antijunquerista. Per exemple, la diputada al Parlament Laia Cañigueral; el president de la Federació de Girona, Pau Presas; i altres membres de l'executiva com ara Joan Fàbrega, Maria Puig o Salvador Ros.

La guerra interna a ERC no ha fet més que començar i durarà, com a mínim, fins al congrés extraordinari del novembre. Mentrestant, tindrem el desenllaç de les negociacions per investir Salvador Illa i la decisió sobre si entrar o no al govern de l'Ajuntament de Barcelona. Venen mesos entretinguts en què es preveuen més punyalades entre els dos sectors enfrontats d'ERC.