Sergi Sabrià anuncia la seva dimissió atacant Oriol Junqueras

Sergi Sabrià se'n va. Però se'n va ja. Un dels homes forts d'ERC, que després del desastre electoral republicà del 12-M ja va anunciar que deixaria la primera línia política, ha avançat el seu adéu després de la polèmica sobre la campanya difamatòria contra Ernest Maragall que es va impulsar des de dins del partit.

Sabrià ha demanat a Pere Aragonès deixar el càrrec de viceconseller d'Estratègia i Comunicació del Govern en funcions. Així, no s'esperarà la confecció d'un nou govern a la Generalitat per anar-se'n cap a casa. Això sí, en el seu adéu, ha decidit disparar amb bala contra Oriol Junqueras. Cosa que accentua encara més la guerra interna entre el sector 'junquerista' i el sector 'rovirista'.

Sergi Sabrià ha denunciat "acusacions falses" amb l'objectiu d'"enfangar" d'un sector intern del partit que, segons ell, volia apartar-lo de la direcció de la formació. "Hi ha qui no importa el partit" i sí "l'ambició personal", ha explicat. I, en aquest sentit, ha assenyalat els que parlen de “rentar els draps bruts a casa”. Un esment indirecte a Oriol Junqueras, que va utilitzar aquesta mateixa expressió quan va aparèixer el manifest antijunquerista impulsat pel rovirisme.

El ja exviceconseller d'Estratègia i Comunicació del Govern ha volgut deixar clar que "no vaig aprovar mai una campanya com la de l'Alzheimer". I afirma que "em va tocar fer de bomber i apagar l'incendi que havien provocat altres" i que "jo no sóc culpable de res".

En el seu discurs, en què no ha pogut contenir les llàgrimes, ha esmentat i elogiat Pere Aragonès, però no Oriol Junqueras. Tot i això, també ha assegurat que, quan va conèixer això de la campanya contra Ernest Maragall, "ho vaig posar en coneixement dels responsables de la direcció del partit". Un altre dard enverinat cap a Junqueras, que fa uns dies va assegurar que no tenia constància d'aquesta campanya vinculant Maragall amb l'Alzheimer. En altres paraules, l'ha titllat de mentider.

D'aquesta manera, Sergi Sabrià se'n va. I ho fa disparant amb duresa contra Oriol Junqueras, a qui ha acusat –no explícitament– de mentider, de tenir massa “ambició personal” i de no importar-li el partit. Cosa que només fa que augmentar la tensió dins d'una ERC en crisi després de les darreres patacades electorals, la guerra interna i la polèmica sobre l'estructura paral·lela, anomenada 'La B', que hauria impulsat campanyes difamatòries contra companys de partit com Ernest Maragall.

Sergi Sabrià, clau en l'última patacada d'ERC

Parlar de Sergi Sabrià és parlar d'un dels homes forts d'ERC els darrers anys. Va començar al costat d'Oriol Junqueras i, de mica en mica, es va acostar al nucli de Pere Aragonès. Ell ha dirigit diverses campanyes electorals. Entre elles, algunes de les més reeixides del partit, però també la de les últimes catalanes en la que Esquerra va culminar un desastrós cicle electoral. Després de perdre centenars de milers de vots a les municipals i generals de l'any passat, el 12 de maig els republicans van perdre 12 dels seus 32 escons malgrat estar governant la Generalitat. I tot, amb Sabrià (i Oriol Duran) com a director de campanya.

Sergi Sabrià ha anat canviant les seves funcions al llarg dels darrers anys dins d'ERC. Ha alternat una posició més discreta i allunyada dels focus fent de lampista del partit amb posicions més visibles. Per exemple, a la darrera reforma que Pere Aragonès va fer del Govern, Sabrià va ser nomenat viceconseller d'Estratègia i Comunicació de la Generalitat. Un nomenament que li va permetre tornar a aparèixer al focus mediàtic després d'un temps a l'ombra.

La figura de Sabrià sempre ha estat molt controvertida. La seva actitud vehement i agressiva, sobretot contra els seus rivals polítics (tant el PSC com Junts), li han servit per involucrar-se constantment en polèmiques. Fins i tot dins del partit mateix hi ha gent que no li guarda simpatia, precisament. Un factor que explica també que hagi estat un dels principals assenyalats per l'última polèmica d'ERC amb els cartells difamatoris contra Ernest Maragall.