El Govern Illa, líder en assessors: 380 alts càrrecs i una despesa milionària

La política és una indústria, i més a Catalunya, on la hipertrofia institucional està molt desenvolupada. A més, aquí, amb l'excusa del projecte processista, es va legitimar una enorme estructura de càrrecs i assignacions polítiques. Paral·lelament a això, la vena progressista de l'independentisme també ha justificat la indústria dels ‘xiringuitos’. I la dada que confirma tota aquesta realitat és simple: la despesa.

El Govern de Salvador Illa ha heretat d'ERC una administració sobredimensionada i, lluny d'aplicar una auditoria, ha mantingut pràcticament intacte l'aparell polític. L'executiu compta amb 380 alts càrrecs i llocs de lliure designació, una xifra que el situa com a líder indiscutible a Espanya. Tot això es resol amb una despesa aproximada de 18,7 milions d'euros en sous, que, és clar, també és la més elevada d'Espanya.

Tot i el compromís electoral d'optimitzar recursos i revisar l'organigrama, el nou president ha conservat gran part dels nomenaments republicans. Es tracta d'una contradicció manifesta amb les promeses de fer més eficient la Generalitat. Al final, es tracta d'alguna cosa tan simple com interessos partidistes: ERC necessitava mantenir una mica de múscul i el PSC li ho va donar. El resultat és que no només no s'ha alleugerit l'administració, sinó que s'ha engreixat.

Continuïtat i repartiment amb ERC

En l'etapa anterior, Pere Aragonès va col·locar desenes de persones de confiança en conselleries estratègiques, reforçant sobretot acció exterior i comunicació. Illa no només ha mantingut mig centenar d'aquests càrrecs, sinó que ha redistribuït assessors a Presidència, incrementant-ne el nombre respecte al mandat republicà. Avui, l'estructura de Presidència i la seva conselleria adjunta suma 43 alts càrrecs i 62 eventuals.

És a dir, la jugada ha estat reduir mínimament el total d'assessors a les conselleries, però alhora reforçar Presidència. A més, en altres conselleries com Agricultura, Exteriors o Justícia, Illa s'ha escudat en els "perfils tècnics" per mantenir certs perfils. Aquí hi ha, per exemple, el responsable d'Emergències del 112 o el director de Mines, que exigeixen coneixements tècnics precisos.

Aquest enteniment tàcit amb ERC ha assegurat l'estabilitat d'àrees sensibles i d'organismes clau. Però, sobretot, ha assegurat l'estabilitat del Govern, el soci prioritari del qual és ERC. En aquest sentit, i malgrat tot, ERC ha jugat bé les seves cartes tenint en compte que l'horitzó d'una repetició electoral els resultava terrorífic. Com a agència de col·locació que és, un partit s'enfonsa si no dona fruits als seus membres.

Una administració mastodòntica i cara

Catalunya compta amb 207 ens públics, més de 374.000 empleats i el doble d'alts càrrecs que la Comunitat de Madrid. Dins d'aquesta estructura s'hi inclouen fundacions, consorcis i empreses públiques, moltes nascudes a l'escalf del procés. La despesa que generen és multimilionària. Només en l'últim pressupost republicà, les partides destinades a aquests organismes superaven els 4.800 milions d'euros.

L'entramat institucional es completa amb les delegacions exteriors - 21 “ambaixades” a 72 països - i amb organismes com Diplocat. Com ja s'ha explicat a E-Notícies en el passat, Acció Exterior és una de les fonts supremes de col·locació i despesa política. I és a través d'Acció Exterior que es vehicula la despesa de 32 milions d'euros en ajuda a països estrangers.

Així, la combinació d'alts sous, estructura sobredimensionada i despesa sostinguda en ens públics ha convertit el Govern Illa en el més car d'Espanya. Una realitat que, lluny de reduir-se, es consolida amb el manteniment del model heretat d'ERC, desdibuixant qualsevol expectativa d'una administració més àgil i eficient. Tot això sense perjudici que els empresaris insisteixin una vegada i una altra en el gran problema que suposa la burocràcia.