Ambaixades, xiringuitos i viatges oficials: el dispendi d'Exteriors a la Generalitat

E-Notícies es va fer ressò la setmana passada de la creació del Fòrum Català per la Pau, un organisme públic que ningú sap molt bé per a què servirà. Es tracta d'un altre xiringuito impulsat per la Conselleria d'Acció Exterior. El departament que dirigeix Meritxell Serret és un dels sectors estratègics del Govern de Pere Aragonès.

Ningú sap quant costarà aquest nou fòrum per promoure la pau al món, però sí que sabem que el Govern va augmentar la partida de despesa per a Exteriors en els últims pressupostos generals. El departament de Serret va assolir la xifra rècord de 100 milions, 45 dels quals es destinen a la cooperació.

L'augment del 17% de la despesa se centra sobretot a la Secretaria d'Acció Exterior, que inclou l'àmbit de la cooperació i les famoses ambaixades. Aquesta partida passa dels 65 milions d'euros el 2022 a 77 milions el darrer any. La resta pertany a recursos humans, el pressupost dels quals puja de 25 a 28 milions.

77 milions per a organismes i ambaixades

El Govern de Pere Aragonès va apostar per reforçar la seva projecció internacional com a estratègia per guanyar prestigi i marcar perfil independentista. ERC intenta així competir amb Carles Puigdemont i la seva estratègia d'internacionalització del conflicte català. Això costa als catalans 77 milions, entre fòrums, organismes i delegacions.

La intenció és consolidar el departament i reforçar l'acció exterior del Govern, amb una atenció especial a la cooperació. Aquesta és la partida que creix més, amb un 30% més (45 milions) per a l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD). Entre els seus objectius hi ha “promoure una política pública de cooperació feminista i transformadora i que abordi les causes estructurals de les desigualtats i la vulneració dels drets humans”.

En aquest departament s'hi inclou el Fòrum Català per la Pau, que durarà dos anys i que pretén implicar les entitats i oenagés que promouen la pau. L'altra gran aposta són les delegacions del Govern a l'exterior, la partida de les quals va pujar a 15 milions el 2023. Serret va anunciar la seva intenció d'“augmentar la capacitat d'actuació i influència per reforçar la credibilitat i la reputació de Catalunya a l'exterior”.

Crítiques a l'estratègia diplomàtica

La conselleria d'Acció Exterior també ha estat molt criticada pels viatges oficials de la consellera i la seva estratègia diplomàtica. Serret va viatjar el juny del 2023 a Tunísia per estrènyer llaços amb la Lliga Àrab i promoure la llengua i la cultura àrab a les escoles. Aquest mes de febrer va tornar a Tunísia per presumir de la gestió de la sequera per part del Govern.

Recentment va rebre també la líder regional africana Fatimetou Abdel Malick per reforçar el seu compromís amb l'Agenda 2030. La visita va causar polèmica perquè molts acusen Serret de reunir-se només amb líders del món àrab i musulmà. “Per què reunir-te amb Suècia si ho pots fer amb Mauritània”, ironitzaven.

El departament d'Acció Exterior continua sent el que menys diners rep dels pressupostos, però també és percebut com un dels que més malbarata. L'augment de l'aportació contrasta amb la poca incidència que té Catalunya al món. I tampoc sembla que l'augment de la despesa hagi contribuït als grans objectius de la conselleria: aconseguir la pau al món i millorar el prestigi de Catalunya al món.